Part respectat

Cap a un part més humanitzat

Els últims 40 anys s’ha consolidat el que molts especialistes denominen la medicalització de la gestació i del part. Des d’alguns col·lectius dedicats a l’atenció a l’embarassada alerten que les millores obstètriques no només han aportat beneficis. A l’altra cara de la moneda hi ha l’aplicació excessiva d’instrumentalització, un tracte fred i apressat i l’estandardització -sense fonament mèdic- d’algunes intervencions que podrien evitar-se en parts de baix risc com l’episiotomia sistemàtica, la inducció de les contraccions amb fàrmacs, el monitoratge continuat o no permetre la mobilitat de la dona.

Però gràcies a la mobilització i la formació de professionals sanitaris i a la demanda social cada vegada són més els hospitals -com el de la Plana, a Vila-real, Santa Caterina, a Girona, la Maternitat, a Barcelona, o Santa Tecla, a Tarragona- que incorporen un protocol de part respectat i defensen un naixement més humanitzat. Al llibre Els secrets d’un part feliç, la periodista Marta Espar, col·laboradora del Criatures, recull desenes de testimonis sobre el naixement. És revelador el de la llevadora Soledad Carreguí, impulsora d’un sistema sanitari respectuós amb el part natural. Al llibre s’explica que a la Plana “les taxes d’episiotomies, cesàries, parts instrumentats i morbimortalitat perinatal estan entre les més baixes del país”. Com ho han aconseguit? Carreguí és discreta, però les seves paraules es revelen contundents. Enumera tres claus: una metodologia de feina rigorosa, molta informació a la mare i al pare i una actitud d’acompanyament que fuig de qualsevol paternalisme”. Carreguí detalla: “Com a professional, estàs obligada a minimitzar tots els riscos, i el model humanitzat no s’aplica perquè sigui més romàntic, sinó perquè és el fruit d’una actualització de les dades científiques”.