11/08/2012

Parlem dels mucolítics

2 min

Recentment s'han exclòs del finançament de la seguretat social una sèrie de medicaments, entre els quals els mucolítics. I em pregunto, ¿és que encara estaven finançats, uns medicaments que fa 30 anys ja vaig estudiar a la facultat que no servien per a res?

Molt pocs metges creuen que un mucolític pot realment curar algú. Els més optimistes confien en una petita millora, que potser el nen tingui mocs sis dies en lloc de set, o que no tingui el nas tan tapat i a la nit no faci tant de soroll quan respira. Però, en general, els mucolítics es fan servir com a placebos en el sentit més etimològic de la paraula (llatí placebo , jo complauré): és el medicament que es dóna a un pacient acostumat a obtenir sempre una recepta en cada visita i que es pot enfadar si no li receptem alguna cosa.

Quina serà la conseqüència d'aquesta mesura? Idealment, els metges deixarien de receptar, i els pacients de demanar medicaments inútils. Tothom es faria conscient que la salut no consisteix a prendre "una pastilleta per a cada coseta", i que en moltes malalties (particularment, en aquest cas, pels mocs dels nens) no cal prendre res. Si fos així, hi hauria una certa millora de la salut de la població, un gran estalvi per al sistema sanitari i per a les famílies, i grans pèrdues per a la indústria farmacèutica. També podria passar que els pares continuïn comprant el mucolític, encara que l'hagin de pagar, o que el substitueixin per altres medicaments igual d'inútils, ja siguin herbes, productes "alternatius", vitamines o vés a saber. Hi hauria un estalvi per al sistema sanitari, augmentaria la despesa de les famílies, i la salut continuaria més o menys igual.

Però hi ha una possibilitat encara pitjor: que els metges, en lloc dels inofensius mucolítics, comencin a receptar medicaments que sí que estan finançats i que són útils per a altres malalties, però inútils per al refredat comú. Medicaments amb possibles efectes secundaris. Això augmentaria la despesa sanitària, tan pública com privada, i augmentaria els beneficis de la indústria al preu d'empitjorar la salut de la població. El més preocupant és que això és precisament el que va passar a França quan es va retirar el finançament a mucolítics i expectorants (també inútils) el 2006: va augmentar el consum d'antitussígens, broncodilatadors i corticoides en la mateixa proporció, amb cap estalvi per a la sanitat pública. I, coneixent els vicis ancestrals de la sanitat espanyola, probablement aquí augmentarà també el consum d'antibiòtics. Males notícies per a la salut dels nostres fills. http://www.iiss.es/gcs/gestion35.pdf .

stats