Parlem de les colònies

En moltes escoles, les colònies es consideren una part important, a vegades obligatòria, de l'educació dels nens. Ha sorgit un sector econòmic que dóna feina a molta gent i mou molts diners. Res a objectar si els nens en gaudeixen i els pares s'ho poden permetre. 

Però em preocupen els nens massa petits. Gairebé tots els nens de menys de sis anys, i molts una mica més grandets, pateixen quan passen una nit separats dels seus pares, i pateixen més si són més nits. Recordo com ens ho van explicar a l'escola dels meus fills, en una curiosa fugida cap endavant: "Abans, als de quatre anys només els portàvem fora dos dies i una nit. Però se la passaven plorant. Així que hem decidit portar-los fora dues nits. Així la primera se la passen plorant i a la segona ja hi estan acostumats".

Vol saber si el seu fill pateix a les colònies? No li pregunti si hi vol anar: a l'escola ja s'han ocupat d' "engrescar-los" perquè diguin que sí. No li pregunti "T'ho has passat bé?", ell sap que la resposta correcta, quan has jugat i cridat i vist animalets, és "Sí". Pregunti-li, més aviat, si preferiria anar cada dia d'excursió però tornar cada nit a dormir a casa. O si preferiria anar al mateix lloc i veure les mateixes coses, però amb els pares. O simplement, el dia que torna, pregunti-li: "Vols tornar a colònies la setmana vinent?"

S'han proposat diverses justificacions per a les colònies. Que els nens de ciutat han de veure arbres i gallines a l'"escola natura" (¿hi ha algú que pensi que aquests nens, que tenen tele i internet, no aprendran què és una gallina?). Que s'han de preparar per a la vida (¿poden fer i rebre trucades, els seus fills? Això és la vida real, jo mai passo una nit fora de casa sense trucar a la meva dona. Però a moltes colònies es desaconsella o es prohibeix trucar). Que s'han de fer independents (dels pares, que no dels monitors, perquè aquesta independència consisteix a fer activitats organitzades tota l'estona i obeir en tot). Que convé que se separin dels pares (que tot ho fem fatal). Que han d'aprendre a conviure amb els altres nens. Nens que passen junts cada dia sis hores de classe i dos de menjador i l'extraescolar i el parc… Però resulta que necessiten conviure…

És amb els pares, no amb els altres nens, amb qui els nens d'ara necessitarien conviure més. És als pares a qui només veuen unes poques hores, sovint hores estressades, bany i deures i no voler menjar i no voler dormir… Tant de bo hi haguessin més colònies per a famílies, i pares i fills poguessin passar junts uns dies. Segur que això permetria donar feina a la mateixa gent i moure els mateixos diners.