AINHOA BOIX

Pares vigilants, fills segurs a les piscines

Ensenyar-los a nedar bé és clau per evitar accidents

Pares vigilants, fills segurs a les piscines / FOTO: FDM Zoom

Gran part de les morts infantils per ofegament que es produeixen a les piscines es poden evitar. Ho asseguren entitats com l’Asociación Nacional de Seguridad Infantil, que acompanyen aquesta afirmació amb xifres tan alarmants com les més de 100 morts infantils en les piscines espanyoles l’any 2013, les quasi 5.000 víctimes que es van produir per aquesta mateixa causa a tot Europa i els tres minuts escassos que un nen triga a morir ofegat.

També ho afirmen professionals del sector sanitari com el vocal de la Societat Catalana de Pediatria i membre del Comitè de Reanimació Cardiopulmonar d’aquest mateix organisme, Álvaro Díaz, que veuen com les hospitalitzacions i defuncions infantils se succeeixen cada estiu i com la imprudència i la falta de vigilància paterna són les protagonistes de molts d’aquests accidents.

I és que, si en alguna cosa coincideixen els experts, és en la responsabilitat dels pares en el fet de posar fi a aquesta situació. Són ells els que han d’informar i conscienciar els seus fills dels perills que amaguen les piscines i són ells, també, els que han d’estar al seu costat mentre neden o juguen al costat de l’aigua. Vigilar-los. “Els pares no han de perdre de vista els seus fills mai i menys si són petits, encara que hi hagi socorristes”, explica aquest pediatre català i defensor que adults i nens es formin en primers auxilis per poder, entre altres coses, socórrer un menor si la piscina no disposa de personal especialitzat per fer-ho.

Perquè, encara que sembli incongruent, no totes les piscines estan obligades a comptar amb un socorrista que vetlli per la seguretat dels banyistes. Com indica el cap de la secció d’activitats esportives de la Fundació Esportiva Municipal de l’Ajuntament de València (FDM), Francisco Orts, només les que disposen de làmines d’aigua superiors a 500 metres han d’incorporar un tècnic en primers auxilis. Les de grandària inferior, en la seva majoria piscines residencials, estan exemptes d’aquest requeriment. Un buit legal que, segons Orts i les mateixes estadístiques, converteix les piscines privades en instal·lacions més propícies a accidents d’aquest tipus.

Què fer i què no fer

“La seguretat a les piscines públiques està bastant controlada per tècnics de la Generalitat Valenciana i de la mateixa fundació. El perill és en les piscines privades o de comunitats de veïns”, explica Orts, que no dubta a donar dues recomanacions als pares: que no perdin de vista els seus fills i que els ensenyin a nedar. “Un objectiu públic molt important seria que tots els nens i nenes tinguessin una autonomia en l’aigua”, comenta Orts.

Dues mesures, aquestes, la de la vigilància paterna i la de l’aprenentatge de la natació, a les quals també dóna suport Sílvia Sirera, portaveu, responsable d’atenció al client i experta en seguretat infantil d’Abrisud, una empresa -de matriu francesa- fabricant de cobertes per a piscines que porta quatre anys compartint els seus coneixements en matèria de seguretat amb pares i nens de tot Espanya. Com? Amb una guia il·lustrada i un videoconte perquè grans i petits siguin conscients dels perills que amaga l’aigua i interioritzin qüestions tan importants com que mai cal deixar joguines dins de la piscina, que no s’ha de jugar ni córrer prop de la vora, que és convenient entrar a poc a poc a l’aigua o que un nen, i especialment un de petit, mai ha d’estar allunyat dels seus pares. “Per als més petits, el millor és la seguretat per tacte, és a dir, que mai estiguin més lluny dels pares de la distància a què es pugui arribar amb una mà”, explica Sirera.

I la digestió?

“Fins dues hores després de menjar no et banyis, que pots tenir un tall de digestió!”, cridaven pares i avis als anys 80. Avui aquesta frase segueix ressonant com un mantra en les piscines i platges i els dubtes sobre la seva veracitat segueixen sent els mateixos.

Álvaro Díaz, vocal de la Societat Catalana de Pediatria, explica que sí, que és possible banyar-se després de menjar sempre que s’evitin canvis bruscos de temperatura i esforços físics, però aclareix que és millor esperar a haver fet la digestió del tot. ¿I això per què? Perquè després de menjar la sang es concentra en l’aparell digestiu i qualsevol activitat extra o canvi brusc de temperatura pot provocar que la sang no arribi al cervell i que es perdi el coneixement. “Si això et passa a la piscina, t’ofegues”, alerta Díaz.