Criatures 28/06/2014

Pares enganxats als ‘smartphones’

Cada vegada són més els pares que deriven la seva atenció més cap als dispositius mòbils que cap a les criatures. I això afecta les seves relacions

Marta Espar
5 min

Era una tarda d’un dia entre setmana. Dos nens de 8 i 10 anys s’acosten a la seva mare i li diuen amb posat seriós que volen parlar amb ella. La mare s’espera de tot: “¿Potser n’han fet una de grossa?”, pensa. Però no. Tot al contrari. “Mare, et volíem demanar que si et plau no estiguis tan sovint parlant o escrivint whatsapps al mòbil quan estàs amb nosaltres, perquè a vegades no ens escoltes del tot”. Des d’aquella tarda, la mare en qüestió silencia el mòbil quan està amb ells. “Els nens a vegades també donen lliçons”, explicava ben compungida a la periodista.

¿És un retrat real del que està passant a moltes famílies aquí i ara? Sembla que sí. Per a l’estudi Els patrons d’ús de dispositius mòbils per part dels cuidadors i els nens durant els àpats en restaurants de menjar ràpid, publicat a l’abril per la revista de l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP, en les inicials en anglès), els autors van observar 55 cuidadors mentre menjaven amb un o més nens petits als restaurants de menjar ràpid.

Van descriure fins a quin punt es mostrava absort pel dispositiu electrònic -mòbil, tauleta, ordinador, etc.- el pare o la mare, com reaccionaven els nens i com els cuidadors administraven aquest comportament, i també com era l’ús compartit dels dispositius pels cuidadors i els nens. Els resultats, molt significatius: el comportament dels cuidadors variava des dels que utilitzaven els dispositius de tant en tant fins als que estaven gairebé completament absorts durant tot l’àpat. Alguns nens acceptaven la falta de compromís i s’entretenien; d’altres, actuaven en un intent per cridar l’atenció. En el cas dels pares que estaven més enganxats, les famílies o bé no tenien conversa, o bé repetien patrons d’interacció negativa entre pares i fills.

L’estudi planteja diverses preguntes per a futures investigacions, incloent-hi quin tipus d’activitat amb dispositiu mòbil (per exemple, feina, entreteniment, etc.) està associada als més alts nivells d’absorció del cuidador, i quins són els efectes a llarg termini d’aquest tipus de comportament sobre el desenvolupament infantil.

Quins són els principals avantatges i desavantatges de conviure amb les noves tecnologies a les famílies d’avui dia? Jenny S. Radesky, pediatra del Boston Medical Center i coordinadora de l’estudi publicat per l’AAP, explica al diari ARA que els dispositius electrònics tenen beneficis per a les famílies: “Permeten que cada dia més pares puguin treballar des de casa, són una font d’entreteniment i de connexió amb altres persones, sobretot quan un fill marxa per estudiar o treballar a una altra ciutat o país, i permeten l’accés fàcil a fer fotos i vídeos. Tot i que val a dir que acaba de fer-se públic un altre estudi que detalla que fer fotos d’experiències dels nens pot disminuir la capacitat dels pares d’estar presents amb el nen i ajudar-lo a entendre i recordar aquestes experiències”.

Menys interacció

Però la tecnologia, afegeix Radesky, “pot començar a ser tan omnipresent en les nostres vides que el seu ús en el transcurs de les nostres experiències diàries amb els altres pot convertir-se en una norma social, i començar a esdevenir una barrera per a les interaccions diàries entre pares i fills durant els àpats, passejades en cotxe, sortides o a l’hora de dormir. I totes són accions molt importants per al desenvolupament de les habilitats socials, l’empatia, la regulació emocional, l’autoconsciència i les habilitats lingüístiques dels nens petits”.

Radesky afegeix que altres formes de mitjans de comunicació, com la televisió, ja han mostrat que poden interrompre aquest tipus d’interaccions amb els nens, però els dispositius mòbils tenen encara més potencial per interrompre-les, perquè estan amb nosaltres gairebé tota l’estona.

Altres investigacions basades en entrevistes amb nens han mostrat que se senten menys importants, que expressen que els seus pensaments i experiències són menys valorats, quan els seus pares es deixen absorbir pels dispositius. “Quan es tracta de nens petits, que aprenen sobre ells mateixos i a regular els seus estats i emocions, principalment a través de les interaccions cara a cara amb els cuidadors, la preocupació és potencialment més gran, perquè els senyals dels nadons són més subtils i es poden perdre fàcilment quan un pare o mare està dirigint la seva atenció cap a un dispositiu”, conclou la pediatra.

La canalla, també

I no són només els pares els hiperconnectats: segons un estudi realitzat per Common Sense Media als Estats Units, en només dos anys el nombre de nens que fa servir aparells mòbils ha passat del 38% al 72%, i s’ha triplicat el temps mitjà que els més petits passen davant aquests dispositius, de 5 a 15 minuts al dia per als menors de 8 anys. L’Acadèmia Americana de Pediatria i la Societat Canadenca de Pediatria ja va aconsellar fa uns anys que els nadons de 0 a 2 anys no haurien de tenir cap exposició a la tecnologia, que en els d’entre 3 i 5 anys hauria de ser restringida a una hora per dia i que, a partir de 6 anys, no hauria de sobrepassar les 2 hores diàries. Segons dades de l’Anuari Estadístic de Catalunya, el 2013, un 53% dels nens catalans més grans de 10 anys disposaven de mòbil i un 94,8% tenien accés a internet. Davant d’aquest panorama, són cada dia més els pediatres i psicòlegs que convoquen a la reflexió. Lluïsa Colomer, metge de família i pediatra, i especialista en medicina holística, adverteix, per exemple, que “l’ús precoç i excessiu dels dispositius electrònics pot desencadenar o agreujar un trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (TDAH) en el nen que hi tingui predisposició”. A més, segons Colomer, el seu ús inadequat pot interferir el treball creatiu, la comunicació, l’adquisició del llenguatge, així com la son i la comunicació interpersonal.

Joc en família

Per convidar a la reflexió, amb un punt d’humor, l’empresa de joguines alacantina Cayro ha llançat Little Finger App, “la primera apli per als pares, que no és per al mòbil sinó per jugar-hi menys, i més amb els fills”. Cayro també ha engegat la campanya #juegacontushijos, basant-se “en diferents estudis que asseveren que cada vegada juguem menys amb els nens i més amb el mòbil”, explica Rosario Carrió, directora general d’aquesta empresa de joguines.

“Quan oferim aquesta aplicació, que no és més que una goma que impedeix que els dits teclegin, molts dels nostres clients somriuen i comenten que ja tenen clar a qui els ho donaran”, afegeix. Carrió adverteix que s’estan substituint els moments de joc en família per l’aïllament al voltant d’un dispositiu electrònic. Per això han creat aquesta campanya anti-phubbing, un terme que defineix l’hàbit d’estar amb algú i ignorar-lo perquè s’està immers en altres tasques amb l’ smartphone.

stats