AINHOA BOIX

Pares, aniré al casal? M'agrada la idea!

L'equilibri entre la diversió i l'aprenentatge

Pares, aniré al casal? 
 M'agrada la idea! / FOTO: LA GRANJA Zoom

La Sara té 12 anys i és la primera vegada que passarà una setmana fora de casa sense pares ni germanes al seu voltant. Se'n va de campaments. Concretament, en un on les activitats a l'aire lliure es barregen amb les classes d'anglès i on el contacte amb la natura i amb altres nens de la seva edat estan més que assegurats. Però ella, contenta, el que es diu contenta, no ho està. Preferiria mil vegades quedar-se a casa jugant amb la consola o mirant la televisió abans que dormir en una tenda de campanya amb cinc noies més. El problema és que els seus pares no pensen el mateix. Ells creuen que passar set dies envoltada d'arbres i nous amics és una bona manera d'adquirir noves experiències.

I encara que la Sara i els seus progenitors visquin en l'últim llibre de l'escriptora María Frisa, 75 consells per sobreviure al campament (Alfaguara), i no en la vida real, la seva història i bastantes de les seves vivències són tan reals com les de qualsevol família actual. L'autora ha sabut captar els interessos i preocupacions dels preadolescents i el món de les colònies i reflectir-ho amb humor en el seu llibre. "Hi ha un munt de nens que ja s'han llegit el llibre i vénen i em diuen: «És que jo he anat a campaments i això passa! I això també!»", explica, i confessa que "exagera la realitat".

A l'única cosa que no fa referència aquest llibre és als dubtes als quals es van haver d'enfrontar els pares de la Sara abans de decidir apuntar la seva filla a una activitat d'aquest tipus. La prioritat, la del delit dels nens, els pares no l'haurien d'oblidar en la cerca i selecció d'un casal o campament d'estiu. Perquè, al cap i a la fi, les vacances són per gaudir. "Els pares han de respectar els gustos dels nens, tenint en compte que és una activitat extra per a ells. Hauria de ser una cosa que realment triïn fer i, així, ser protagonistes del seu propi aprenentatge a través de la seva pròpia motivació", argumenta Ana Cruz Mateo, la presidenta de l'Asociación Flor de Azahar, l'únic centre d'ensenyament basat en la pedagogia Wardolf que hi ha a València i que, entre l'oferta educativa, inclou un casal d'estiu.

I no és l'única professional que opina d'aquesta manera. La psicopedadoga valenciana i especialista en trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat Cristina Otaduy també creu que és fonamental que es respectin els gustos del menor perquè, en cas contrari, el casal o campament d'estiu "no serà un premi sinó un càstig".

Requisits mínims

Abans d'inscriure el seu fill en una activitat, els pares han de tenir en compte diversos aspectes. La mateixa Otaduy recomana als progenitors visitar amb antelació el casal o campament d'estiu que els interessa i comprovar que tant les instal·lacions com el pla pedagògic i el personal del centre estiguin preparats per garantir la seguretat i el benestar del nen. Una opinió que comparteix el degà del Col·legi Oficial de Pedagogia i Psicopedagogia de les Illes Balears, Pep J. Quetglas, que, a més, destaca que "la millor opció sens dubte és aquella on els docents de l'escola d'estiu duen a terme una seqüència d'activitats que afavoreixin el desenvolupament de les diferents habilitats dels nens d'una manera lúdica".

El nen importa

De la importància de respectar els ritmes i les necessitats del nen també n'és conscient la directora de la Granja Escola de Santa Maria de Palautordera, Cristina Gutiérrez. Tant, que fa 10 anys va decidir fer un gir de 180º i, a més de servir-se de l'equitació, la natació o l'escalada per ensenyar anglès o per fer exercici, els va utilitzar per reforçar habilitats personals i socials dels menors com ara la seguretat, la paciència, l'autoestima o el respecte als altres. "El que intentem és que siguin conscients del que senten i que gestionin les seves emocions de manera positiva tant per a ells com per a les persones que els envolten", conclou Cristina Gutiérrez.