PALOMA ARENÓS

Pantalles sota control?

L’Ajuntament de Barcelona impulsa una guia per educar les famílies en l’ús de xarxes, aplis i internet

Pantalles  sota control? / FOTO: GETTY Zoom

Tenim les pantalles sota control? Les noves tecnologies de la informació i l’ús de les xarxes socials sembla que viatgen a la velocitat de la llum, ja que quan un pare decideix obrir un perfil al Facebook per saber què fa el seu fill preadolescent, la criatura ja s’ha canviat a Instagram. Per orientar les famílies en aquests canvis de paradigma i en els nous canals de comunicació i oci, la regidoria d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat la Guia d’Educació Digital (http://w110.bcn.cat/Educacio/Continguts/Documents/BCN-IME_Guia-vdigital_ca.pdf). Es tracta d’un document pràctic per formar pares i fills en l’ús de xarxes, aplis, internet, telèfons intel·ligents i les TIC en general.

Oriol Torres és consultor en educació digital, ètica online i estratègia de transformació i innovació digital per a empreses i organitzacions, i és coconsultor i redactor d’aquesta guia. Quan se li demana si els pares estan prou preparats per gestionar les xarxes i el repte digital dels fills, respon amb una altra pregunta: “¿Algú ens n’ha donat, de preparació?” I continua: “El que sí que ens donen són els dispositius i la interconnexió permanent, i així s’asseguren que cada any els renovem i en comprem de nous”. Torres opina: “En plena revolució digital, ningú sap del cert cap on avancem, o si retrocedim. La visió un pèl escèptica sobre les TIC és criminalitzada ràpidament, perquè és antisistema i antisistèmica. No sóc neoludista, però entenc que el que cal és fer una mica de contradiscurs, simplement per guanyar una mica de terreny al corrent imperant que ens diu que sense tecnologia no podrem viure”, reconeix.

Especialment en l’última dècada, les TIC i les pantalles formen part de la persona des dels primers anys de vida infantil fins que és un adolescent, com si sempre haguessin sigut aquí. Els experts consultats recomanen que siguin els adults els que els acompanyin quan juguen amb una tauleta ja de ben petits, quan utilitzen internet per fer els deures, quan s’obren un perfil en una xarxa social o quan diuen que volen tenir un mòbil amb internet de tercera generació (3G).

El psicopedagog expert en noves tecnologies Miquel A. Torrico (@reOrienta) reconeix: “Tant els smartphones com les tauletes són unes eines magnífiques per a l’aprenentatge, sempre que les entenguem com un complement. No han de substituir el paper ni les experiències vivencials i no entenc les escoles que per ser modernes ho fan. És un error”. “Un altre tema -alerta- són els continguts i com gestionar-los. Aquest és un nou repte dels pares d’avui en dia. La tecnologia i les xarxes no s’han de prohibir, però sí que aconsello als adolescents que no pengin a les xarxes res que no explicarien a la seva vida real”.

Torrico alerta que en el cas dels adolescents, les xarxes socials són “el mitjà idoni per exposar-se i s’ha de tenir clar que tenen un efecte multiplicador que en pocs segons arriba arreu”. Per tant, aconsella, els pares han de ser un model de conducta també amb les TIC. “Se’ls han de transmetre uns valors molt clars de respecte cap a un mateix i cap a l’altre, ja que s’estan formant la personalitat i, alhora, estan exposats a molts perills”.

Internet al mòbil?

A quina edat els adolescents han de tenir mòbil i, en concret, un smartphone? “És una pregunta interessant perquè no té resposta i en té moltes -assegura Torres-. L’Ajuntament de Barcelona ho resol amb una analogia que trobo encertada: l’internet al mòbil és tan o tan poc arriscat com sortir de nit o conduir. La dificultat no és aprendre’n sinó ser conscient dels riscos potencials, que vol dir ser prou madur”.

Un altre dels perills a què s’enfronten els adolescents és el ciberassetjament. Torres creu que s’ha de combatre amb “comunicació de qualitat”. Anem sobrats de comunicació a pes, banal o supèrflua -apunta-. Reivindico posar paraules als riscos i problemes, com a primer pas per parlar-ne. És una bona recepta. No només per protegir els fills, sinó també perquè s’impliquin per ajudar algú altre que estigui patint”.