PALOMA ARENÓS

Pantalla: una més a la família

En els últims anys, a la complexitat que suposa fer vida en família s’hi ha afegit un nou repte: el de gestionar les pantalles en l’educació i la criança dels fills. Els pares han de ser un model de conducta també amb les TIC Com afecten les noves tecnologies la vida familiar?

Fa només 20 anys era inimaginable tota la revolució que han suposat les pantalles, els dispositius electrònics, les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i el món digital en el nostre dia a dia. La pantalla, en el format televisiu, de tauleta, smartphone o videojoc, ha vingut per quedar-se i s’ha convertit en una més de la família.

Les investigacions sobre el seu ús generen conclusions aclaparadores, tant per a pares com per a educadors. Segons un estudi d’Unicef, el 95% dels adolescents d’entre 12 i 19 anys utilitzen les xarxes socials, el 77% hi pengen fotos, el 54% hi veuen pel·lícules, el 89% hi escolten o en descarreguen música i el 91% hi xategen. El cap de pediatria de l’Hospital Universitari de Nantes, George Picherot, va alertar l’any passat en una trobada de la Societat Francesa de Pediatria que el 14% dels nens passen més de dues hores davant del televisor i un de cada tres té aparell a la seva habitació. Picherot desaconsella que els infants tinguin contacte amb pantalles abans dels dos anys, perquè “els converteix en consumidors prematurs de continguts que després els resultaran imprescindibles”. I adverteix que estar-se massa temps davant les pantalles “augmenta l’estrès, la hiperactivitat, altera el son, redueix la maduració del llenguatge i fa que el nen perdi oportunitats d’aprenentatge amb el joc lliure i el contacte amb els altres”.

Com s’ha de conviure, doncs, amb les pantalles? S’han de demonitzar o regular-ne l’ús, amb selecció i criteri dels pares? Fa unes setmanes, el periodista del New York Times Nick Bilton explicava que a finals del 2010, quan el primer iPad d’Apple portava ja uns mesos al mercat amb gran èxit, va preguntar al fundador de la companyia, Steve Jobs, si als seus fills els agradava la tauleta. “No l’han usat -li va respondre-. Limitem la tecnologia que poden usar els nens a casa”, va puntualitzar-li Jobs.

Control parental

Jordi Manuel, cofundador de LaTroupe Studios de Barcelona, és el creador de la sèrie d’aplis educatives Monsters Band i acaba de llançar al mercat SafeKids, una aplicació de control parental adreçada a adults que limita l’accés dels nens i adolescents a aplis o jocs impropis de la seva edat per a tauletes i smartphones. Amb aquesta nova apli per a Android, els pares poden deixar el seu dispositiu als fills sense por que els esborrin continguts o els desconfigurin el terminal. “L’usuari ha de crear un perfil en l’entorn segur seleccionant un nom o un avatar per identificar la carpeta. Després ha de seleccionar quines aplis o jocs vol que estiguin disponibles i crear un codi de seguretat per bloquejar la zona protegida, que -per descomptat- no ha de donar als menors”, detalla Manuel.

En la seva rutina laboral està envoltat de tecnologia digital. Però a casa, a l’Hospitalet de Llobregat, ha acordat amb la seva dona, Sara Matamoros, limitar-la a l’hora de criar la Júlia, de 4 anys. “La gestió de les pantalles la portem amb naturalitat perquè és una nena que s’entreté amb moltes coses diferents. Cal tenir temps perquè jugui al parc, pinti, faci trencaclosques... Les pantalles són un complement. Limitem la tele a 20 minuts al matí mentre esmorza i mitja hora a la tarda. Però som nosaltres els que seleccionem els dibuixos. Ella mai té el comandament. Crec que aquesta és la primera trampa, quan deixes que els nens es facin els amos del comandament estàs perdut”. El cap de setmana veu alguna pel·lícula i “només juga a la tauleta amb aplis prèviament escollides per nosaltres”. “Precisament -matisa Manuel- vaig impulsar l’apli de Safe Kids arran de rebre mails de pares preocupats per com gestionar els jocs de la tauleta i el mòbil. Al mercat n’hi ha, però totes són complicades i se centren en què no pot fer el nen. Aquesta, en canvi, aposta per les coses amb què sí que li permetem jugar”.

Pares models

El psicopedagog expert en noves tecnologies Miquel Àngel Torrico (@reOrienta) reconeix: “Tant els smartphones com les tauletes són unes eines magnífiques per a l’aprenentatge, sempre que les entenguem com un complement. No han de substituir el paper ni les experiències vivencials i no entenc les escoles que per ser modernes ho fan. És un error”. “Un altre tema -alerta- són els continguts i com gestionar-los. Aquest és un nou repte dels pares d’avui en dia. La tecnologia i les xarxes no s’han de prohibir, però sí que aconsello als adolescents que no pengin a les xarxes res del que no farien a la seva vida real”.

Torrico alerta que en el cas dels adolescents, les xarxes socials són “el mitjà idoni per exposar-se i s’ha de tenir clar que tenen un efecte multiplicador que en pocs segons arriba arreu”. Per tant, aconsella, els pares han de ser un model de conducta també amb les TIC. “Se’ls han de transmetre uns valors molt clars de respecte cap a un mateix i cap a l’altre, ja que s’estan formant la personalitat i, alhora, estan exposats a molts perills”.

Fa poc ha llançat la seva primera apli educativa, Big Day, per reforçar les rutines diàries amb els nens d’una manera divertida. I en prepara una altra que permetrà als adults fer un minitest psicològic als nens per conèixer els seus punts forts.

Falta de formació

El president de l’associació Catalunya Apps, Pau Font, és emprenedor i divulgador tecnològic, i admet: “Encara hi ha una falta de formació important de pares i educadors amb les TIC. Hi ha molta por per desconeixement i només es pot vèncer volent aprendre sobre les pantalles, les aplis, els videojocs i els continguts”. Font destaca: “Ara mateix hi ha una bombolla mundial d’aplis, però es desinflarà. A Apple hi ha 1,1 milions d’aplis, i a Google, 1 milió més, però un 70% no s’han descarregat mai”. “Això -diu-, unit a la cultura de no pagar, fa que la majoria d’aplis gratuïtes vagin carregades de publicitat i propostes de compra. Si com a adult no estàs a l’aguait, criatures i joves estan sobreexposats a promocions i anuncis constants perquè consumeixin”. Tot i això, Font defensa que les pantalles són un bon complement educatiu pel qual cal estar al màxim de preparat. Perquè no marxaran.