Els contes

LA PETITA I LA GUERRA

La Petita era una noia tan petita que no feia ni mig pam d’alçada. Vivia en un bosc allunyat de tot i de tothom, envoltada dels seus amics, els animals, amb l’ajuda d’un globus màgic. El globus es deia Vermell i podia transformar-se en tot allò que la Petita desitjava. Però, atenció!, perquè si la noia s’enfadava el globus esclatava i no es tornava a recompondre fins que l’enuig marxava.

Al bosc no hi passava gairebé mai res d’extraordinari, per això quan la Petita va veure una foguera mig apagada es va estranyar. Allà, entre les brases, hi va trobar un paper mig cremat i en llegir-lo es va esgarrifar. Era un diari i explicava que fora del bosc, al món dels humans, havia esclatat la guerra i que la batalla s’acostava. La Petita va pensar que necessitava ajuda. El bosc corria perill i potser els seus amics i amigues que vivien vora la platja la podien ajudar.

Va començar un llarg viatge muntada dalt del Vermell, que havia pres la forma d’un estrany vehicle capaç de volar, córrer, nedar, grimpar i saltar. Però quan va arribar a la platja va descobrir que els seus amics també formaven part d’un dels exèrcits que feien la guerra. La Petita es va enfadar tant que el Vermell, paf!, va explotar. Quan la noia es va calmar, el Vermell va refer-se i van poder tornar al bosc. Allà, la Petita va parlar als seus amics, els animals: calia que es posessin en marxa, calia que aturessin aquell disbarat! Tots plegats van plantar-se al camp de batalla. Eren molts, moltíssims, i tothom, en veure’ls, va quedar parat. Els animals van aprofitar el moment per prendre’ls les armes i sortir corrents i els soldats, de primer molestos, però després més tranquils, van deixar la guerra per a un altre dia, o una altra setmana o un altre any. O potser, amb sort, se’n van oblidar.

Autors: Adrià Bohigues, Ariadna Panizo, Elies Gahzali, Jan Pujol, Maia Cot i Martina Gadea.

Escriptura: Anna Manso

L’HOME OCELL 

En Pajaroto tenia el do de transformar-se en ocell i d’ocell en persona sempre que volia gràcies a un diamant màgic. El seu poder provenia d’una pedra preciosa, un diamant que havia heretat del seu pare i que aquest havia rebut com a regal d’un ésser molt especial, la Petita Dama, una petita fada. El seu do també li permetia entendre el llenguatge dels ocells i comunicar-s’hi. Els ocells l’estimaven i el tractaven no pas com una persona sinó com una au majestuosa i diferent.

Però el seu do va arribar a orelles dels tres forçuts, tres homes cobdiciosos que van començar a somiar en tot allò que podrien fer i aconseguir quan es convertissin en tres ocellots. Per robar el diamant van haver de volar en avioneta fins on vivia en Pajaroto i després tornar a fugir dalt de l’avioneta. En Pajaroto, quan se’n va adonar, va demanar als seus amics, els ocells, que l’ajudessin. Quan l’avioneta travessava una gran ciutat un estol de gavines va enfosquir el cel i la va atacar. Els tres forçuts van perdre el control de l’avioneta i van fer un aterratge d’emergència en un camp de futbol. En aquell moment, al camp, s’hi jugava un partit, però per sort els jugadors van veure com l’avioneta estava a punt de caure i cap jugador va quedar malferit.

El públic del camp va començar a fer fotos de l’avioneta i a enviar missatges amb el mòbil i aviat va córrer la veu del que estava passant. Per això, quan els tres forçuts van sortir de l’avioneta amb el diamant a la mà, el porter d’un dels dos equips va llançar un xut que va fer volar el diamant amunt, amunt. Va volar tan amunt que una de les gavines el va caçar i el va dur de retorn a en Pajaroto.

Autors: Max Pla, Jan Pla, Enzo Evangelista, Ian Bowen, Alba Matkovic-Ramirez, Manuel Jiménez, Biel Bohigas i Adrià Cortès.

Escriptura: Anna Manso