Recordo que es va vendre amb eufòria allò que cada alumne de secundària treballés amb l'ordinador portàtil. La proposta que va aplicar el conseller Maragall sonava moderna, atreia pares i fills i es postulava com la via per redreçar els mals resultats acadèmics. Tot i que altres comunitats subvencionaven el cost de l'aparell, a Catalunya va anar a mitges amb les famílies.
La meva experiència em diu que l'anomenat 1x1 ha tingut algunes llums i moltes ombres. En els últims tres anys he fet totes les classes amb l'ordinador. M'hi he acostumat i avui no hi podria renunciar. Li he trobat infinites possibilitats educatives i, en general, he aconseguit classes més dinàmiques i visuals. Tot i això, que cada alumne treballi a l'aula amb el seu portàtil m'ha obligat a fer de policia per culpa de les temptacions no acadèmiques que ofereix internet. Molts centres han tingut maldecaps amb les connexions, sovint lentes i intermitents. Tampoc no ha agradat als pares haver de pagar pantalles trencades o comprar-ne de nous per pèrdues o robatoris. Difícilment l'aparell aguanta els quatre anys de l'ESO.
Retorn al paper
Els últims mesos he comprovat que hi ha una evident involució amb els ordinadors. Des que la Generalitat no els subvenciona, alguns centres han tornat al paper. Hi ha empreses que ofereixen bons preus pels llibres socialitzats, també pels de lectura. A més, cal afegir-hi que la companyia que tenia el monopoli en la venda de portàtils ha deixat de fabricar-los. Els que es poden comprar ara, d'una altra marca, tenen menys resistència i menys autonomia de bateria. El tema de recarregar els portàtils no està ben resolt a les aules que freqüento. Jo treballo en un institut on les famílies són més aviat pobres. Per a moltes suposa un gran esforç costejar l'ordinador. Per compensar-ho, nosaltres oferim un camp de continguts als alumnes sense cost addicional. Això sí, el professor té la feinada de preparar el material. Encara que hi ha espais municipals on s'ofereix connexió gratuïta, molts alumnes a casa no tenen internet. Ni electricitat. Tot plegat, un campi qui pugui. Uns que es mantenen amb l'ordinador, d'altres que tornen als llibres i la resta que fan veure que som al segle XXI amb famílies que viuen al XIX. I això sense que hàgim parlat dels resultats.
