Hormones, guix, etcètera

Opinió sobre l’opinió

Opinió sobre l’opinió / CRISTINA CALDERER Zoom

Al meu amic Benet no li fa cap gràcia que els alumnes, abans de començar un examen, li preguntin si poden donar la seva opinió. Ens passa a molts professors. Els alumnes han de contestar alguna qüestió relacionada amb la Revolució Russa, l’art abstracte o el bilingüisme, i volen que la seva opinió personal es valori com a part de la prova. En Benet s’indigna. Com gosen opinar? Confonen l’opinió amb l’expressió del primer que els passa pel cap! A qui se li va acudir que els alumnes havien d’opinar?

Jo m’ho prenc amb més humor. Li dic que els nostres alumnes estan acostumats a veure, a la tele, programes on la gent opina des de la més absoluta ignorància, i de coses tan importants com la vida, l’amor i les relacions entre persones. El públic d’aquests programes, a més, agraeix l’estirabot, la broma, l’acudit o l’insult punyent. Una opinió divertida, original o emocionada mereix més aplaudiments que una reflexió fonamentada. Per a la cultura de l’espectacle és gairebé imprescindible l’opinió de l’ignorant. Es compren opinions sorprenents, paradoxals, insòlites, més que no pas opinions raonables.

Els mitjans més grocs, com les emissores més reaccionàries, no conviden articulistes o tertulians reaccionaris però savis, que també n’hi ha. Conviden ignorants. D’aquesta manera, entre la mena d’opinió que fomenta la cultura de l’espectacle i les noves possibilitats d’opinar que ofereix la xarxa, opinar ha deixat de ser una manera modesta d’aproximar-se a la veritat per passar a ser l’expressió del primer que et passa pel cap, l’exhibició impúdica de la facilitat de paraula o una manera d’ofendre o de ridiculitzar el contrari. Els nostres alumnes aprenen de la tele i practiquen a la xarxa. Hem de ser comprensius.

En Benet em diu que no els justifiqui tant. Que hem de promoure l’opinió amb fonament. Menys opinió i més estudi. Cal ensenyar a opinar, que vol dir a estudiar i reflexionar sobre la matèria opinable. Es pensen que les lleis de Newton no són opinables i en canvi la filosofia de Kant o la pintura de Joan Miró sí. Newton també era opinable! Però van haver de passar dos-cents anys de coneixements perquè Einstein opinés diferent que Newton. Exigim-los uns quants mesos o anys de coneixements, per opinar sobre Kant o sobre Miró! O siguem més radicals, em diu en Benet. Com Gregorio Luri quan feia classes de filosofia, que començava el curs dient: “A les meves classes, qui opini està suspès”.