MÒNICA L. FERRADO

Oh, no! Polls! Com guanyar-los la partida

Els polls s'han tornat més resistents als tractaments per la mala aplicació dels productes

"Si el teu fill es rasca molt el cap, fins que no es demostri el contrari, busca el poll", diu Carme Monzón, pediatra al CAP del Clot, a Barcelona, que fa anys que veu desfilar per la seva consulta pares amb fills que es freguen els cabells i que, quan saben que tenen polls, se sorprenen. "És el típic problema. En veiem tot l'any i els hem de treure dramatisme, s'ha associat a brutícia, a precarietat, i no és així, n'hi ha per a tothom", afegeix. "Al contrari del que molts pensen, el poll afecta igual els cabells sans i nets", segons el document de recomanacions de l'Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

Malgrat no tenir ales, els polls tenen l'habilitat de saltar de cap en cap amb molta facilitat. "Cada poll pon més de 40 ous, imagina't amb quina facilitat s'escampen", afegeix la pediatra. Les escoles, on els nens conviuen estretament, són un dels espais idonis per anar de cap en cap.

Alguns pares tenen la sensació que n'hi ha més que abans. "Encara que no hi ha estudis concloents, probablement tenen raó", reconeix Monzón. En part, perquè els tractaments no se segueixen com cal. Però també per les resistències generades pels excessos en tractaments que, com passa amb els antibiòtics, en no aplicar-se com cal, fins a matar l'últim poll, han fet que la maquinària de la selecció natural s'activés: els últims supervivents són els més forts, els més resistents als químics. Monzón diu que és habitual veure casos de nens a qui cal aplicar més d'un tractament per eliminar-los-hi. Per la seva consulta fins i tot hi ha passat alguna criatura que ha hagut de prendre xarop per als polls, una de les eines que els pediatres utilitzen in extremis , quan res no funciona. El xarop arriba a la sang i, quan el paràsit la xucla, el seu principi actiu mata la flora intestinal que necessita per digerir el que menja. Així, el paràsit mor.

Reconèixer l'enemic

Molts pares han de buscar polls al cap de la seva criatura sense haver-ne vist mai cap. Aquest és el retrat de l'enemic. El poll de cap és un insecte d'uns 2 mil·límetres de llarg de color entre marró i gris que als cabells troba l'ambient humid i càlid que necessita per viure. És un paràsit i s'alimenta de la sang. Viu entre 16 i 30 dies. Són difícils de veure perquè fugen de la llum. Les llèmenes (els ous), que s'enganxen a la base del cabell i són blanques, resulten més fàcils de localitzar. Quan se'ls busca cal mirar tot el cap, però els llocs on és més fàcil trobar-los són darrere les orelles i al clatell.

Per fer la inspecció es pot utilitzar una pinta normal que després caldrà netejar molt bé. Cal fer una ratlla seguida d'una altra a un centímetre de distància. Cal inspeccionar el primer tram de cabell des de l'arrel -un centímetre, aproximadament-, ja que viuen a tocar del cuir cabellut.

Cal eliminar-los, però també tranquil·litza saber que no transmeten malalties i, per tant, per ells mateixos no suposen un risc per a la salut pública, segons l'ASPB. La picor al cap la provoca la saliva de l'insecte quan fa una petita ferida al cuir cabellut amb la seva picada. Si els nens es graten el cap amb força es poden acabar provocant lesions que, aleshores sí, poden anar acompanyades d'infeccions.

Fora polls

Per guanyar la guerra al poll cal fer el tractament amb perseverança i paciència, fins a arribar a eliminar-los tots... i també tots els ous. Hi ha diversos tractaments, des de remeis casolans com el vinagre fins a productes químics més o menys agressius en format loció, gel o xampú. Però no tots són igual d'eficaços. "El que més fem servir són les permetrines, perquè maten l'ou i el poll; i el més eficaç és la loció", explica Monzón, que també és membre de la secció d'atenció primària de la Societat Catalana de Pediatria. Aquest producte aniquila per via neurotòxica.

Paciència i èxit

Cal deixar el producte al cap ben tapat amb un plàstic, entre 10 minuts i una hora. Després, s'han de rentar els cabells i pentinar-los molt bé amb la llemenera, una petita pinta amb les pues molt juntes. Per enxampar-los bé, "cal pentinar des de l'arrel i agafar grapats petits de cabells", diu Monzón. Si els cabells són llargs, la feina pot ser pesada. Per això, de vegades es recomana tallar-los. No perquè estiguin més afectats, sinó per fer la tasca de desparasitació més fàcil i eficaç.

Un cop fet el tractament, cal fer un seguiment del cap de la criatura. Si no s'han eliminat del tot, es pot repetir el tractament un cop més. "Aleshores deixaríem el producte unes vuit hores", diu Monzón. Si tampoc funciona, caldria buscar altres opcions, altres productes fins a arribar als més agressius, tan sols recomanables en casos extrems.

Recursos

Si parlem dels productes que ajuden a acabar amb els polls, els pediculicides tradicionals, a base d'insecticides, que es venen a les farmàcies, tenen cada cop més detractors. I de fet les permetrines no es recomanen mai per als més petits. Hi ha altres opcions, com la diameticona, que actua ofegant el paràsit. I remeis tradicionals com el vinagre, que antigament es feia servir molt però que avui no és eficaç. "Abans potser funcionava perquè el poll era menys resistent, però ara no", reconeix Monzón. Abans també se'ls atacava amb colònia en abundància. L'alcohol els mata, però també pot ser tòxic.

En els últims anys també han sorgit altres alternatives, com l'oli de l'arbre del te o l'oli de citronel·la, que s'utilitza com a repel·lent d'insectes. Fins i tot es publicita el seu ús com a prevenció. No obstant, en general, els pediatres no hi confien. "No hi ha tractaments preventius amb estudis que demostrin una eficàcia real", recorda Monzón.

Per tant, es recomana que, sigui quin sigui el tractament, també se l'apliquin les persones que tinguin un contacte molt estret amb la criatura, sobretot si dormen amb la mare o els germans. Els polls aprofiten el moment en què els cabells estan en contacte per anar d'un cap a l'altre. No se l'han d'aplicar altres persones menys properes, ni tan sols altres membres de la família, ja que resulta nociu tant per a ells com per a la comunitat. "No serveix i també contribueix a generar resistències", afirma Monzón.