Obligats fins als divuit

Alguns partits polítics en precampanya es plantegen que sigui obligatori estudiar fins als 18 anys (en comptes de fins als 16, com és actualment). Quan ho comento amb els meus companys docents tots es posen les mans al cap. Confirmo així que els que tenen aquestes pensades no coneixen la realitat de les aules. Com a tutor sé què és parlar amb les famílies per tal de trobar la millor sortida professional per als seus fills. Moltes vegades no és gens fàcil prendre aquest tipus de decisions i sempre podem equivocar-nos.

Els alumnes que tenen clar que volen estudiar ja faran els divuit cursant el batxillerat, i estudiaran durant uns quants anys més la carrera universitària. I els que no els agrada i no volen estudiar sovint ja ho tenen claríssim en els primers anys de l’ESO. Cada curs avaluo alumnes amb dotze i tretze anys que han pres aquesta decisió, i l’infern fins als setze és molt dur tant per a ells com per als companys i docents que els envolten. És evident que des dels instituts hem d’acompanyar i assessorar les famílies perquè els seus fills trobin la millor sortida possible.

Una de les meves funcions com a tutor de quart d’ESO és guiar aquest procés i, sobretot, que els alumnes se sincerin a temps sobre les seves intencions i capacitats. Això vol dir que els que ja han fet els setze s’han de comprometre a aprovar net el curs, i si veuen que no en seran capaços el més convenient és que es treguin el graduat d’una altra manera més adequada al seu perfil. L’abandonament escolar és relatiu. Potser deixen els estudis abans dels setze, però al final acaben formant-se per poder trobar feina. No només és un tema de maduresa personal, sinó d’enfrontar-se al futur i acceptar la realitat. No crec que solucionéssim els problemes de fons allargant la mesura fins als divuit. En tot cas es maquillarien les dades de l’atur, però ampliar l’escolarització obligatòria dos anys més seria una tortura per als que no volen seguir dins d’una aula i interferiria en el clima de treball dels que volen aprendre al màxim.

Per sort, avui la formació professional està més ben valorada que en la meva època d’estudiant i molts alumnes troben el seu propi camí en els cicles de grau mitjà o superior. Total, als llicenciats d’aquest país també els costa molt trobar feina.