Obesitat infantil

Iatrogen o iatrogènic vol dir causat per un metge, o en general per qualsevol professional de la salut. L'adjectiu es reserva habitualment per a les conseqüències desagradables i no volgudes de la medicina: els efectes secundaris dels fàrmacs, les infeccions hospitalàries, l'ansietat produïda per proves o diagnòstics...

¿És possible que l'actual epidèmia d'obesitat infantil sigui en part iatrogènica, produïda pels consells benintencionats però erronis dels professionals de la salut? Tenim més d'un 10% de nens amb obesitat, i més d'un 15% amb sobrepès. Ja a partir dels tres anys. I pujant. Cada cop més nens obesos, cada cop més joves, i engreixant-se encara més a mesura que creixen. En aquests moments, l'obesitat és un dels problemes més greus de salut infantil.

Doncs bé, sovint faig conferències sobre temes d'alimentació per a pares i mares. I moltes vegades faig una petita enquesta a mà alçada: "A quants dels aquí presents els han dit algun cop, un metge o una infermera, que el seu fill està massa prim, no s'engreixa prou, ha baixat de percentil, necessita menjar més?" o "A quants els han dit que el seu fill està massa gras, ha pujat de percentil, s'està engreixant massa, ha de menjar menys?" En una societat ideal, esperaria trobar menys d'un 3% de pares en cada grup. Al nostre país, amb un greu problema d'obesitat, esperaria trobar menys d'un 3% de "massa prims" i més d'un 25% de "massa grassos". Doncs bé, invariablement, em trobo justament el contrari. A més d'un terç, a vegades a la meitat dels pares, els han dit que el seu fill està massa prim; i no arriben al 3% els massa grassos.

Com és possible que, en un país pràcticament sense desnutrició infantil, els sanitaris en trobin tants, i al mateix temps siguin incapaços de detectar els milers de nens obesos que tenen davant dels ulls?

Diuen que de vegades els déus ens castiguen donant-nos precisament el que havíem demanat. Milers de metges i infermeres demanant que els nens mengin, s'engreixin, pugin de percentil... i ja ho veus, alguns s'han engreixat. Cal recordar que els nens no segueixen sempre al mateix percentil, i tan normal és baixar com pujar. El pes ha de ser adequat per a l'edat, però sobretot per a l'alçada, i els nens baixets pesen menys que els alts. El 50% dels nens sans i normals han d'estar per sota del percentil 50 i el 3% han d'estar per sota del percentil 3. I que consti que no dic "poden estar" o "graciosament els deixarem estar si s'hi encaparren", sinó "han d'estar": i aquest és el problema, que no hi estan. Que en aquest moment, molt més de la meitat dels nens estan per sobre de la mitjana.