Obama o Merkel duen els nens al parc?

Sovint veig un separat que porta el nen al parc i s'avorreix com una ostra. Sé que està separat perquè l'any passat, abans de canviar els torns amb la meva ex, el nen anava al parc amb la seva mare. La veritat és que la mare no s'avorria tant, perquè sovint coincidia amb amigues i feia petar la xerrada mentre les criatures es gronxaven. Però el pare no parla amb ningú.

Si ja us sembla trist que algú s'avorreixi quan porta el nen al parc, encara us semblarà pitjor el que em passa a mi (per sort, només de tant en tant): tinc l'angoixosa sensació d'estar perdent el temps miserablement. Cregut com sóc, penso que hauria d'estar escrivint la meva novel·la en lloc de dedicar-me a tornar com bonament puc la pilota que el meu fill m'envia amb una precisió d'Iniesta. En els meus deliris d'escriptor, penso que ni Kafka, ni Joyce van perdre mai el temps tornant la piloteta als seus fills. El meu problema, em dic, no és l'avorriment, sinó el convenciment que estic cridat a dedicar-me a coses més altes i sublims que a preparar el meu fill per al seu pròxim partit contra el benjamí del Sant Andreu. Segur que Albert Einstein, enmig de les seves cabòries sobre l'espai i el temps, no es dedicava a tornar-li la bimba a cap nebodet neguitós. I si mai hem vist Obama gronxant les seves nenes, segur que es tractava d'un espot electoral.

Celebritats i gronxadors

Si algú pensa que no tinc dret a comparar-me amb aquesta colla de famosos, haurà caigut en la trampa. La culpa no és meva, sinó dels famosos. ¿Les celebritats estan exemptes de portar els seus nens al gronxador? La realitat és que, a principis del segle XXI, encara són les dones, amb excepció de les que consideren que fan coses importants, com dirigir bancs o conselleries, les que assumeixen la funció de portadores de nens al parc.

Conclusió: si portes els nens al parc, no faràs grans coses. Però no passa res. Entre els centenars d'històries que dec haver llegit del gran Schulz, n'hi una que recordo especialment. Un company d'en Charlie Brown li diu que el seu pare és un empresari importantíssim que guanya molts diners i té tres cotxes i un avió. Brown li diu que molt bé. Aleshores el seu company li pregunta a què es dedica el seu pare, i Charlie Brown li diu que té una perruqueria. Però que l'estima molt.