TRINITAT GILBERT

Nou mesos de canvis

Hi ha ciència per assegurar que les hormones són les que fan que la dona se senti més irritable durant l'embaràs. O que senti més olors i més gustos o pateixi més rampes. Mil i un canvis mentre creix un fill 

Nou mesos De canvis / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

Ser ginecòloga i mare alhora té els seus avantatges o els seus riscos. "Depèn de com t'ho miris", diu l'Elisa Llurba, adjunta del servei de ginecologia i obstetrícia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona i mare de la Martina (8 anys), la Jana (5 anys) i el Jordi (3 anys). L'avantatge i el risc és que l'Elisa sabia ben bé la teoria sobre què li passaria, i això li permetia avançar-se als esdeveniments. De tota manera, assegura que cada dona és un món, i cada embaràs un altre, perquè poden ser radicalment diferents un de l'altre en la mateixa dona.

La teoria general, continua explicant l'Elisa, que és la que fa arribar a les seves pacients, és que "durant les primeres setmanes, ja des de la primera falta, notes que el cor va més de pressa, perquè ha augmentat el volum de sang".

Una altra sensació és un buit estrany. "El notes a l'estómac mentre el baix ventre va creixent; és el buit de l'emoció i la por, del menjar que no et cau del tot bé i d'unes nàusees que et vénen en el moment més inoportú". A més, a la tarda arriba una son immensa, un cansament incontrolable. "Tot és fruit de l'hormona progesterona", diu amb la teoria a la mà.

El trimestre de la treva

El segon trimestre és el de la treva. "Et notes més forta, més capaç, més com eres abans, i, a més, feliç". Són els mesos en què la dona nota el seu fill surant a dins seu, "primer com si fos una serpeta, després com un futbolista o un gimnasta per les puntades de peu, que cada cop són més fortes".

I, per fi, arriba el tercer trimestre, que, segons Elisa Llurba, és el de la pesadesa, el del dolor al baix ventre, el del pes entre les cames, que dificulta caminar. "És tan difícil caminar que més aviat es poden comparar a una oca a punt de pondre un ou", diu. En l'últim moment de l'embaràs, el part, "el cos es transforma en una cosa amorfa, amb uns pits que vessen de llet, i amb el nadó, preciós, que s'hi agafa com si n'hi depengués la vida".

Dita la teoria, l'Elisa repassa com van ser els seus embarassos. En el primer, "totes les sensacions eren noves". El que més va notar va ser la son i el cansament. I al cap de poc temps va sentir molta il·lusió: "Et sents la persona més feliç del món perquè tens una vida a dins teu".

El segon embaràs, el de la Jana, va ser més planer: "En part va ser més fàcil perquè ja no tenia temps de mirar-me la panxa i estava molt dedicada a la Martina, la gran", recorda. Durant aquell embaràs va sentir-se molt forta i activa, de manera que va poder presentar la tesi i es va treure el carnet de conduir.

Finalment, l'últim embaràs, el del Jordi, va ser el més difícil, perquè des de les 20 setmanes va estar de baixa per contraccions, i li van haver de posar el pessari cervical perquè tenia molt de risc de tenir-lo abans d'hora. "Com a bona metge no sóc gaire pacient, i només volia marxar a casa, malgrat que em van receptar quedar-me a l'hospital, però els meus companys no m'ho van deixar fer fins que van veure que tot estava bé", recorda.

Va ser el primer embaràs quan ho va passar més malament, perquè coneixia perfectament tots els problemes que podia tenir el nen. Per sort, tot va acabar bé. L'Elisa considera els dies dels parts com els més bonics de la seva vida, malgrat el dolor. "Com a ginecòloga i obstetra entens per què hi ha dones que arriben a l'hospital cridant, perquè el dolor és horrible".

Canvis psicològics

D'altra banda, la Gemma Parramon, psiquiatra de la unitat de psiquiatria enllaç de l'Hospital de la Vall d'Hebron i mare també de tres criatures (la Berta, de 5 anys; la Georgina, de 4, i el Biel, de 2) explica, com a especialista, la teoria dels canvis psicològics que hi pot haver en l'embaràs. "En el primer trimestre són habituals els canvis emocionals, perquè les hormones modifiquen els neurotransmissors que regulen les emocions".

El segon trimestre, continua explicant la Gemma, és, en canvi, el de la pau, perquè la dona es trobarà bé físicament, i perquè el canvi hormonal (els estrògens i els progestàgens) està més estable.

Ja durant el tercer trimestre, els canvis psicològics que apareixen són els de la preparació al part, per la por natural de com serà i de com anirà tot. "Continuen afectant les hormones, que fan que la dona es formuli preguntes, com ara si en serà capaç, si li anirà bé o no". El volum físic també dificulta la son, i l'insomni provoca irritabilitat i cansament. Després del part, podria arribar, com apunta Gemma Parramon, la depressió postpart, que "podria estar provocada per la baixada sobtada d'estrògens i progestàgens, però la ciència encara no ho sap amb seguretat". Com a dona embarassada, confessa que no va notar res de la teoria que explica a les seves pacients, tot i que en té que li asseguren que no ho notes. "Mai no es pot generalitzar un model, és cert, però la teoria és la que descrivim", conclou.