Criatures 09/11/2013

No toquis la meva amiga

i
Jaume Funes
2 min

Quan aquesta columna sigui publicada no sé quants esdeveniments significatius més hauran passat a la vida de la Leonarda, la noia de 15 anys expulsada de França des de la seva escola. Tanmateix, aquesta història adolescent ens ha deixat molts tocs d'alerta, i en voldria destacar dos. El primer, que convé no ficar-se gaire amb els adolescents. Per molt consumistes i adaptats que siguin, també poden revoltar-se si envaeixes el seu món. El segon, que quan el poder adult diu "interès primordial del menor" sempre vol dir secundari i depenent d'altres interessos i drets.

Fa poques setmanes la xarxa s'incendiava al Marroc perquè un petó en públic havia suposat l'empresonament de dos adolescents. No fa tant que el president turc incrementava les protestes joves per censurar tota manifestació d'afecte als transports públics. Ficar-se públicament amb la Leonarda va provocar que els joves dels liceus francesos sortissin al carrer, no tant per manifestar el seu antiracisme sinó per recordar al poder que no pot enviar la policia a separar una companya, tractar-la com a delinqüent, privar-la de formar part del seu món jove, aprofundir la segregació de classes entre els qui estan units per una condició vital. Els adolescents poden passar fàcilment de rebotar-se a rebel·lar-se si les injustícies agafen un rostre jove. "No toqueu la nostra amiga, no toqueu el nostre món!"

La perspectiva adolescent

Segon toc d'alerta: el dret més vulnerat és el que obliga els adults a tenir en compte en primer lloc els infants i adolescents, les seves necessitats, la seva perspectiva. "En primer lloc" no té interpretació. Vol dir abans que d'altres, sense que això signifiqui negar altres drets dels adults. Però aquests drets han de ser considerats després. La Leonarda tenia dos drets que van passar a ser secundaris: abans que tota altra consideració adulta, tenia dret a continuar sent escolaritzada amb els seus companys i companyes; i tenia dret a ser escoltada, que es tinguessin en compte la seva opinió, els seus sentiments, vivències i projectes. Però és gitana, dona, apàtrida i adolescent, i aquesta última condició és residual. Una vegada més, queda demostrat que la nostra consideració de la infància és molt fràgil, passa ràpidament a segon terme quan apareixen interessos adults. Primer és deportar, o estalviar, després ve (si ve) el dret a tenir infància i futur.

stats