A casa de Toni Mestres i Núria Repiso són cinc. Dos adults i tres adolescents. Aquest hivern, les dutxes que han fet han estat curtes i rajolins d'aigua petits, perquè ha estat un hivern molt sec. La meteorologia la tenen molt controlada, perquè la casa en depèn, per dir-ho d'alguna manera. "Quan els amics de la Regina, la Joana i el Guillem vénen a casa, si s'han de rentar les mans, per exemple, els meus fills els adverteixen que no obrin l'aixeta del tot, perquè no els fa falta", diu el Toni. És com si els fessin una petita classe d'estalvi energètic. La poden fer perquè tots tres creixen amb aquesta consciència.
¿I com és aquesta consciència, concretament? Per començar, l'aigua. Només tenen la que recullen de la pluja, que reserven en uns dipòsits subterranis. "Ara estem amb restriccions, perquè no ens en queda gaire", diu el Toni. De fet, tenir dipòsits d'aigua de pluja a casa és com tenir-hi un pantà. Ara bé, hi ha una diferència important. Com que el pantà el tens tan a prop, en reps les conseqüències més ràpidament. "Si no, quan els pantans són buits, com que són a centenars de quilòmetres, es veu com un problema llunyà i per tant no s'actua amb la consciència que caldria", continua explicant el Toni.
Després de l'aigua ve la llum. A la casa tenen plaques solars i plaques fotovoltaiques. Amb les primeres aconsegueixen escalfar l'aigua i també generar l'escalfor de la casa. I amb el que generen les fotovoltaiques encenen els llums de la casa i els electrodomèstics. "Quan els hiverns són crus, de molt fred, necessitem un suport extern per escalfar la casa, que en aquest cas és el gas i una llar de foc". Si els hiverns no són excessivament durs, ja se'n poden sortir per a la vida diària.
Mentrestant, el Centre Interactiu d'Endesa Educa rep alumnes interessats en l'estalvi energètic. "Quan vénen les criatures al museu, creiem que aportem un gra de sorra per aconseguir el desitjat estalvi", diu Eva Hernández, directora d'Endesa Educa (http://www.endesaeduca.com). El cas és que els infants "són molt consumistes", afegeix l'Eva. Per això és important fer-los reflexionar sobre aquest tema.
Al centre interactiu els fan fer activitats per grups, a més d'oferir-los una visita guiada, on es troben plafons interactius. L'Eva recomana que a casa els pares donin als joves les explicacions de per què han d'apagar el llum de la seva habitació, per exemple. No n'hi ha prou de dir-los "apaga el llum", sinó que se'ls pot explicar breument les repercussions que comporta no fer-ho. El primer argument pot ser l'econòmic. "Als pares ens costarà més el rebut de la llum si tu no l'apagues quan en surts". Després poden venir els arguments generals: "Si gastem tanta llum es necessitaran més línies de transport del corrent elèctric i més instal·lacions de posts de llum als carrers".
El cas és que les criatures han d'entendre que no poden tenir a l'habitació la Play, l'equip de música i l'ordinador engegats alhora, perquè no els fa falta. "Si estalvies a casa, consumeixes menys, contamines menys i, per tant, protegim el medi ambient", exposa Eva Hernández com a exemples de més arguments per explicar als més petits. I tots els entenen.
Passar a l'acció
Per la seva banda, Jesús Alonso, president de la Fundación Vida Sostenible (vidasostenibles.org), recomana que a l'hora de pensar a crear una casa sostenible es divideixen les dificultats per grups. En el primer grup hi han d'anar l'energia, l'aigua i el transport. En l'energia és on se'n va la gran part de la despesa d'una llar. ¿Maneres de combatre-ho? Finestres de doble vidre, perquè no s'escapi l'escalfor de la calefacció. També són molt recomanables els termòstats que es regulen per apagar i encendre la calefacció a una determinada temperatura. Encara més. A l'hora d'adquirir un electrodomèstic cal fixar-se clarament en l'etiquetat energètic. Els que menys gasten són els de classe A, que tenen tres signes positius. Si continuem amb els electrodomèstics, cal evitar l'assecadora. "Si no és que es tenen unes particularitats singulars, com viure en un clima humit o en una casa sense estenedors, l'assecador no fa falta, perquè és l'electrodomèstic que més gasta", diu Jesús Alonso. "Amb el clima que tenim, la roba es pot assecar gratuïtament al sol. És millor destinar la despesa d'una assecadora a fer un aïllament general de la casa, que és car però molt beneficiós".
Pel que fa a l'electricitat, les plaques solars són una mesura radical per escalfar l'aigua calenta i suposen "un 70% d'estalvi de l'electricitat gastada". I pel que fa a l'aigua, el punt clau del consum és el vàter. "Cal tirar la cadena tan poc com sigui possible, perquè un terç de l'aigua gastada en una llar se'n va pel vàter". Mesures tan senzilles com un doble polsador o el botó d'aturada a voluntat redueixen la despesa d'aigua. "Un altre truc és posar una ampolla d'aigua de litre i mig a dins de la cisterna, perquè llavors el volum d'aigua es redueix, només es gastarà el litre i mig de l'ampolla", indica Jesús Alonso. Les aixetes econominitzadores també faciliten l'estalvi d'aigua. S'enrosquen a les aixetes i barregen l'aigua que surt amb aire, de manera que es produeix un fluxe perfecte però amb la meitat de consum d'aigua.
Energia, aigua i transport. "El cotxe gasta tant com una llar", precisa Alonso. Cal utilitzar-lo tan poc com sigui possible i prioritzar el transport públic. Si és possible, "penseu en el transport públic, en les bicicletes i aneu caminant". Segur que a les criatures els encanten aquestes opcions per desplaçar-se.
