L’explorador reprimit

No t’aturis

Aquesta setmana he conegut un suggerent projecte documental: No t’aturis. Al llarg de tot un curs els professionals de la productora Camille Zone han filmat la vida, les il·lusions, els entrebancs i les empentes de quatre adolescents que passen el seu últim curs de batxillerat en un institut del barri del Raval de Barcelona. La càmera ha gravat moltes seqüències de les últimes etapes de la vida escolar de la Marese, en Tajin, en Miquel i la Jèssica. És la filmació de l’últim temps escolar de les seves vides adolescents, mentre els seus adults, les professores, els pares i mares, insisteixen a fer-los pensar en el futur. Tot just quan van vivint amb intensitat el present i es resisteixen a deixar de viure al dia.

La tutora insisteix que han de “posar-se les piles”. La mare, atrapada en mil precarietats econòmiques, diu clarament a la seva filla: “L’única cosa que et podem oferir és futur”. L’àvia que es malfia dels nòvios es preocupa: “Ja ens anem perdent per un mal camí, només has de pensar en els estudis”. Pel mig, apareix contínuament la barrera de les notes. Una de les protagonistes té moments de preocupació pels cavalls i voldria ser veterinària, però anar a la universitat comporta algun excel·lent més. No tot és una vida plàcida i el segon trimestre està ple de raons per plegar, per deixar-ho tot. Les crisis a la família poden ser greus i l’opció sembla passar per marxar de casa. Fins i tot alguna de les protagonistes haurà de tornar enrere, retornar al país d’origen de la família. Sort que entremig hi ha amics i amigues que ajuden a estudiar o a anar a comprar per trobar una imatge més atractiva, un moment més plàcid. També els petons i les abraçades serveixen d’empenta. I contemplar la vida darrere una càmera també els serveix per posar filtres de color als esdeveniments.

Les vides gravades s’estan convertint a poc a poc (els professionals implicats caminen ara per la precarietat del microcrèdit) en un documental que emetrà TV3, al mateix temps que passarà a ser una proposta a fer servir per orientar en l’educació secundària. Paraules i imatges d’adolescents perquè siguin escoltades per altres adolescents. De música de fons, les paraules adultes preocupades però acollidores: “No ho deixis estar”. “No t’aturis”. Si has arribat fins aquí, no t’aturis.