Criatures 13/10/2012

"No m'agrada" no significa "No val"

Eva Bach
2 min

Hi ha dues maneres diferents de parlar de les persones i les coses. Una és expressar assertivament -d'una manera honesta, directa i respectuosa- els propis gustos, opinions i sentiments sobre el tema. L'altra és qualificar-les o jutjar-les categòricament. Això segon és el que fem quan dictaminem que no val res una pel·lícula que no ens ha agradat o quan titllem de mala persona algú amb qui no ens avenim. Solem associar "No m'agrada" a "No val", "No és bo" i "M'agrada" a "Val", "És bo". Però el que a nosaltres no ens agrada pot tenir un gran valor, encara que no el sapiguem veure o reconèixer, i pot agradar -i molt- a altres persones. Per això és recomanable que, a l'hora d'expressar-nos, siguem assertius en lloc de taxatius. Una escriptora molt citada d'origen francès va dir que no veiem les coses tal com són, sinó tal com som. Sovint projectem els propis sentiments en la realitat i els altres, i expressem el que és un parer personal i subjectiu com si fos una veritat irrefutable i universal.

Punts de vista

Hem d'ensenyar als nostres fills que "No m'agrada" no significa "No val" i mostrar-los maneres assertives de dir les coses, que deixin clar que es tracta d'un punt de vista personal i que esdevinguin respectuoses amb altres parers. La fórmula és tan senzilla com encapçalar les nostres percepcions amb expressions com ara: "Jo penso", "A mi em sembla", "Això m'encanta", "Això no m'agrada gens" o qualsevol altra de similar, que denoti que estem parlant des del propi jo i que deixem espai a visions diferents i divergents de la nostra.

Canvia molt dir "Això és lleig" que dir "Jo ho trobo lleig". Un petit matís pot marcar una gran diferència. La que hi ha entre pontificar i opinar, entre creure's posseïdor de la veritat i expressar la pròpia veu deixant espai a les altres.

stats