Són les àgores de la llet del segle XXI. Els grups i les associacions de suport a la lactància materna han esdevingut un espai d'intercanvis d'experiències en què es dóna suport a les mares i els nadons i es reforcen els llaços afectius entre els participants. Fent el símil amb les àgores de la Grècia clàssica, en els últims quinze anys han anat naixent i creixent -segons les necessitats de les mares i el sector sanitari- espais dedicats a promoure l'alletament matern arreu del territori. A Catalunya s'engloben dins de la Federació Catalana de Grups de Suport a la Lactància (www.grupsdelactancia.org) i una cinquantena de les entitats de l'Estat formen Fedalma (www.fedalma.org), fundada el 2003. Algunes són, estrictament, associacions que promouen la lactància natural, mentre que d'altres han ampliat serveis de grup de criança com tallers de massatge infantil, classes de portar els nadons amb foulards, ioga per a mares i fills o xerrades.
"Quan fa 8 anys vam començar les dones sabien molt poc sobre lactància i en les sessions havíem de parlar dels beneficis que comportava. Ara gairebé tothom sap que la llet materna és un aliment intel·ligent, que s'adapta a les necessitats del nadó dia a dia, que és digerible i que els protegeix d'infeccions, d'algunes intoleràncies alimentàries com a la lactosa i el gluten i també de l'obesitat infantil", explica l'assessora en lactància Júlia Prunés, una de les impulsores de l'associació Do de Mare de Terrassa. Prunés, que també és doula i infermera pediàtrica, veu una evolució positiva en els últims anys sobre la promoció de la lactància materna entre els professionals de la salut. "Tot i que de vegades encara hem d'explicar algun dels beneficis de la llet materna, ara ens limitem més a donar explicacions sobre la fisiologia de la lactància perquè les mares entenguin millor per què no s'han de mirar el rellotge ni entre preses ni mentre mama, ja que és a demanda, i per què és important una bona posició al pit, ja que la gran majoria de clivelles són fruit de posicions incorrectes", diu. "Parlem sobre què és i com se supera un brot de creixement i que els moments crítics en la lactància se superen fàcilment quan una sap que és del tot fisiològic i que tal com comença s'acaba", enumera.
Grups oberts
Les assessores o consultores en lactància entrevistades reconeixen que les associacions a les quals pertanyen són obertes i miren de no ser talibanes ni messiàniques a l'hora d'assessorar les dones i el seu entorn familiar. Ofereixen informació i respecte a dosis iguals. A Castelló de la Plana el grup Mamare va néixer el 2004 dins del centre públic de salut Gran Via i amb els anys tant les voluntàries com els professionals sanitaris han creat empatia i tothom rema en la defensa de la lactància materna. "Tant és així que el centre està fent els tràmits per tenir el guardó IHAN (Iniciativa per a la Humanització de l'Assistència al Naixement i Lactància), que impulsen l'OMS i l'Unicef. "Serà el primer centre de salut de la província i n'estem molt orgulloses", apunta Yoyo Molés, secretària de l'entitat i assessora en lactància. Entre els èxits aconseguits aquests vuit anys hi ha aplegar una vintena de dones a cada sessió setmanal, les xerrades sobre criança, fer un segon grup al municipi veí d'Almassora i convidar-hi a tothom que hi vulgui anar. "Ens encanta que vinguin les àvies perquè així coneixen de primera mà com poden ajudar la seva filla a fer que la lactància materna sigui un èxit".
"A Do de Mare acompanyem lactàncies mixtes, ajudem les mares que volen deslletar els seus fills a fer-ho de la millor manera per a elles i per als seus nadons". " Un grup de lactància -continua Prunés- sempre hauria de ser un espai carregat de respecte per a les opcions que cada mare esculli. Hem conegut casos de mares a qui algú ha fet sentir culpables per la decisió de deslletar, de mantenir una lactància mixta o, fins i tot, d'optar per no alletar els seus fills... Sabem i creiem que la lactància materna és el millor que podem oferir-los, però això no ens dóna dret a pressionar ni jutjar les mares que opten per una lactància artificial o mixta. És una llàstima que moltes tirin la tovallola perquè ningú les ha atès com es mereixien o perquè se les ha deixat soles davant les dificultats ", argumenta Prunés.
Espais acollidors
La consultora de lactància amb títol internacional IBCLC Joana Maria Moll presideix l'Associació Balear d'Alletament Matern (Abam) i recorda com va començar, el 1998. "Va néixer per la inquietud d'un grup de mares i també professionals preocupats pel poc suport i ajuda en l'alletament. Estem oberts a qui vulgui assistir-hi: pares, mares, padrines, professionals, embarassades". Es mira de crear un ambient càlid i acollidor. Però, anys després, Moll reconeix: "Les dones que acaben de ser mares encara pateixen força pressió de la lactància artificial. Si hi ha dubtes o problemes, les padrines volen protegir l'infant i com que elles van conèixer més la cultura del biberó creuen que és la solució. Els professionals de la salut tenen poca formació en lactància materna i davant de problemes com guanyar poc pes o plors del nadó la solució ràpida també és el biberó -lamenta-. La nostra tasca és reforçar la confiança de les mares en la seva capacitat d'alletar".
Beatriz Pinilla, mare del Sergi i de la Clara, va assistir amb el gran al grup prolactància Mamas i amb la nena al grup de criança La Tombarella, tots dos de Sabadell. "Són espais on et sents acollida i comparteixes experiències. Veus que el que et passa a tu, li passa a la del costat i no és tan greu. Aprens de lactància, però també t'aporten una visió més àmplia de la criança", conclou.
