No endarreriu les vacunes

L'edat per administrar les vacunes als nens és el resultat d'un delicat equilibri. Si es posen massa aviat, no sempre són efectives, perquè el sistema immunitari d'alguns nens encara no hi respon prou bé (i és per això que es repeteixen diverses dosis de la mateixa vacuna, perquè alguns nens no responen a la primera). I si posem la vacuna massa tard, augmenta el risc que el nen agafi la malaltia abans de vacunar-se.

El primer factor, l'edat en què la vacuna comença a ser prou eficaç, depèn del tipus de vacuna. Només la de la tuberculosi (que, d'altra banda, ja no s'administra al nostre país) i la de l'hepatitis B són efectives al naixement. Tant de bo totes les vacunes fossin efectives en aquest moment, perquè els nens ja podrien sortir vacunats de l'hospital. Però altres vacunes, com la de la diftèria, el tètanus i la tos ferina, comencen a ser eficaces al voltant dels dos mesos. La vacuna del xarampió s'administra normalment als 12 mesos, però ocasionalment, quan hi ha un brot al país, s'avança als 9 mesos o abans. Però la seva eficàcia entre els 6 i els 12 mesos és parcial, i cal repetir una altra dosi als 12 mesos.

El segon factor, el risc que el nen emmalalteixi abans de vacunar-se, depèn de la situació epidemiològica de cada país. A tota l'Europa Occidental les primeres vacunes es posen als dos, quatre i sis mesos. Alguns països nòrdics, amb un excel·lent sistema sanitari i un risc molt baix, es permeten el luxe d'esperar als tres mesos. Molts països del Tercer Món, d'altra banda, han de posar les primeres vacunes, quan poden, al mes i mig, perquè seria massa perillós esperar als dos mesos. Ara bé, alguns pares, enganyats per metges ignorants, endarrereixen la vacunació dels seus fills. Els han fet creure que "són massa petits per a tanta vacuna" o alguna tonteria semblant. Mentre siguin casos molt aïllats, no hi ha gaire perill, però si endarrerir-les es posa de moda, les conseqüències poden ser terribles.

Cada any neixen a Espanya mig milió de nens. Hi ha, doncs, en tot moment, 83.000 bebès més petits de dos mesos encara sense vacunar. L'únic que protegeix aquests nens contra la tos ferina o la diftèria és el fet que tots els altres sí que estan vacunats. Per cada mes que es posposés la vacunació, hi afegiríem 41.000 nens sense protecció. Augmentaria el risc d'epidèmia, igual que el risc d'incendi forestal augmenta quan s'acumula la llenya seca. Endarrerir la primera vacuna fins a l'any produiria, sens dubte, una catàstrofe. Cal seguir amb la màxima exactitud possible el calendari oficial de vacunacions. No ve d'un dia, esclar. Però, en canvi, sí que ve de dues setmanes.