No calen catifes de caramels per divertir-nos

A Facebook, una amiga, dietista per a més detalls, penja una fotografia preciosa del Carnaval del seu poble, Vilanova i la Geltrú, on és una tradició molt arrelada en què tot el poble hi participa activament, seguint les comparses i gaudint de la festa. A la fotografia s'hi veu l'estat del terra després de la festa. Està totalment cobert de caramels embolicats amb papers de colors, de manera que sembla ben bé que un pintor impressionista hi hagués deixat la seva empremta amb els pinzells. És realment bonic.

La meva amiga dietista escriu una nota a peu de fotografia que diu: "Proposo repensar les comparses del 2014. ¿Unes comparses més solidàries? ¿Reduir el nombre de caramels? ¿Passar de 75 a 25 tones? Què en penseu? ¿Cal malbaratar tanta sacarosa? L'important de les comparses és divertir-se, i no llançar tants caramels!"

Tot i que hi ha molts "m'agrada" que donen suport a la proposta, només hi ha un comentari que mostra la dualitat, la dificultat de triar entre el cap i el cor, entre el que és raonable i necessari i el que hem de preservar perquè forma part de la nostra cultura, de la tradició. El comentari diu: "Jo estic d'acord a reduir! Aquest any ja he reduït molt i hem agafat poquets caramels. Ara sí, de caramels n'hi ha d'haver i la catifa que queda em sembla molt maca. La tradició no es pot perdre!"

Val a dir que és impossible aconseguir una catifa de caramels sense llançar-ne quantitats descomunals. Per tant, em sento més propera a la proposta de la dietista, Marga Serra, que a la resposta que defensa la tradició per sobre de tot. La tradició no ha de ser estàtica, sinó que ha d'evolucionar i adaptar-se a l'entorn. I ara l'entorn s'esforça per divertir-se amb contenció. No és gens educatiu que els nostres infants associïn passar-ho bé a tirar menjar, perquè un caramel, encara que molts no ho considerin, és un aliment, ja que ens aporta energia i nutrients. A Barcelona, al segle XIV, se celebrava el Carnaval llançant taronges, i ja fa anys que s'han substituït per confeti i globus de color taronja. La festa continua sent molt divertida, però és molt més racional. Com que sóc ingènua de mena, estic convençuda que els caramels embolicats que encatifen el terra no acaben al cubell de les escombraries i alguna ONG n'és la receptora.