No amagar-los res

"És un error fer veure als fills que no passa res", afirma Margarita Artal, experta en igualtat de gènere d'Artau Polítiques d'Igualtat (www.artau.eu) i exdirectora d'un institut de secundària. Ara bé, a l'hora de dir-ho, "tampoc no cal aixecar frustracions entre els fills". Cal dir-los que ara tota la família s'haurà d'adaptar a la nova situació i que entre tots cal ajudar-se. Esclar que si les criatures són molt petites, segons quines coses no caldrà explicar-les, però a un adolescent, "l'explicació el pot fer madurar, perquè se li pot ocórrer de fer classes particulars, per exemple, per aconseguir els euros que els seus pares li donaven com a setmanada". De totes maneres, "a Catalunya, encara hi ha molt estigma amb el fet de no treballar", explica Artal. Antigament, "passava amb el divorci; cap criatura volia dir que els seus pares s'havien divorciat, i ara, en canvi, es viu amb normalitat". Moltes famílies viuen l'atur "amb vergonya i culpa", i és "una llàstima, perquè una manera de sortir-se'n és dir que no tens feina, perquè és així com algú pot pensar a oferir-te una feina", continua explicant Margarita Altal. Entre homes i dones, el fet de no treballar també es viu amb molta diferència. "Als homes els costa molt acceptar-ho; les dones, en canvi, com que sempre han tingut una doble feina, a casa i a fora, no ho viuen com un drama". L'experta en polítiques d'igualtat fa saber que s'ha trobat amb casos de pares de família que han mantingut en secret que s'havien quedat sense feina. Als matins sortien de casa com si anessin a treballar i en tornaven a la mateixa hora de sempre, tard al vespre.