Nins, adolescents i telèfons mòbils

PsicòlegQuan s’apropen els aniversaris, o Nadal, els nins d’avui demanen cada vegada menys joguines, menys còmics, que, d’una manera aclaparadora, són substituïts per videojocs, tauletes tàctils i telèfons intel·ligents.

Els nostres infants i adolescents han nascut dins un món digital, on gairebé han après abans a passar una pàgina en una tauleta tàctil que en un llibre, i han enviat un missatge per whatsapp abans que escriure una frase en un quadern. Un maldecap freqüent entre pares és saber com poden gestionar l’ús d’un mòbil amb els seus fills. Encara que, en funció de l’edat, les normes i l’autonomia han de ser diferents, aquestes han d’existir; per posar un exemple, compartirem a continuació algunes de les normes que una periodista del 'Huffington Post' va establir per al seu fill i que després va publicar:

- El telèfon és meu. Jo l’he comprat, jo l’he pagat. Te l’estic deixant. Oi que sóc estupenda?

- Sempre sabré la contrasenya.

- Si sona el telèfon, respon. És un telèfon. Digues hola, sigues educat. No ignoris mai una trucada si a la pantalla diu mare o pare, mai.

- Torna el telèfon als pares sens falta a les 19.30 h, els dies de col·legi, i a les 21 h els cap de setmana. Quedarà apagat durant la nit i el tornarem a encendre a les 7.30 del matí.

- Si és un moment en què no cridaries ningú al telèfon fix (que podrien agafar els pares), no cridis ni enviïs cap missatge. Respecta els altres com t’agradaria que et respectessin a tu.

- El telèfon no va al col·legi. Parla en persona amb la gent a qui envies els missatges.

- Si cau al vàter o a terra, o si es fa malbé o desapareix, tu seràs el responsable del que costi arreglar-lo o substituir-lo. Talla la gespa d’algun jardí, estalvia diners d’aniversari, estigues preparat per quan passi.

- No facis servir aquesta tecnologia per mentir, ni per burlar-te ni ferir ningú. Sigues un bon amic.

- No diguis res, ni per missatge ni per correu electrònic, que no diries en persona o amb els pares presents. Censura’t.

- Res de pornografia. Cerca a internet informació que no t’importi compartir amb mi. I si tens preguntes sobre alguna cosa, demana-la a una altra persona, preferiblement al teu pare o a mi.

- Apaga’l, silencia’l i guarda´l en públic o quan estiguis parlant amb una altra persona.

- No enviïs fotos de les teves parts íntimes ni en rebis de les d’una altra persona. És una mala idea, és perillós i podria arruïnar la teva vida d’adolescent, d’universitari o d’adult. El ciberespai és vast i més poderós que tu, i és difícil aconseguir que desaparegui una cosa d’aquesta magnitud.

- No facis milions de fotos i vídeos. Viu les teves experiències, quedaran emmagatzemades a la teva memòria per a tota l’eternitat.

- Deixa el telèfon a casa, de vegades, i estigues tranquil. Aprèn a viure sense tenir-lo. Has de vèncer la por a perdre’t alguna cosa.

- Aprofita la facilitat d’accés que tens a la música per ampliar els teus horitzons.

- Manté els ulls oberts, mira al teu voltant. Surt a passejar, parla amb la gent. Pregunta’t coses sense haver de cercar-les a Google.

- Ficaràs la pota, et confiscaré el telèfon, ens asseurem per parlar-ne i tornarem a començar. Tu i jo aprenem sense parar. Estic de la teva part. Estam junts, en això.

Les normes, que poden ser com les que acabam de llegir o d’altres, són necessàries. Han d’estar establertes des de l’inici i és millor posar-les per escrit. Pel que fa a l’ús i el temps de disposició del mòbil, aquest s’hauria d’incorporar de manera progressiva, a mesura que l’infant es va fent gran. Al principi, el nin no hauria de tenir mòbil. És a dir, no és seu i només li permetem emprar-lo per fer alguna trucada o alguna consulta. Més endavant el podem utilitzar com a premi, per haver complert determinades obligacions. O deixar-li, també, si ha de sortir a qualque banda amb els amics o ha de passar un cap de setmana fora de casa.

Hem dit que els nins d’avui són “digitals”, i quan arriba l’adolescència coneixen molt millor el que poden fer amb un mòbil que nosaltres mateixos. El fet és que, a aquesta edat, el mòbil s’ha convertit en una (i molts cops en l’única) manera d’interactuar socialment, cosa que facilita l’aparició de les situacions de dependència d’aquests aparells. D’altra banda, als pares els pot costar més limitar el temps de disponibilitat del mòbil perquè entenen que, d’aquesta manera, restringeixen la interacció dels seus fills amb altres companys... És molt important estar actualitzat en l’ús de les noves tecnologies i també és fonamental estar ben informat sobre les diferents aplicacions que empren els adolescents (i manejar-les, fins i tot). A més, és fonamental conscienciar els nins i els adolescents sobre la privacitat i la seguretat, ja que això redueix els riscos i evita possibles amenaces, com per exemple el ciberassetjament escolar i el ciberassetjament a menors.

La nostra missió, com a pares, és procurar que siguin capaços de conviure de la millor manera amb aquestes eines, sense que els perjudiquin ni n’arribin a dependre, i que en puguin treure tot el profit que els poden oferir.