N'estic fart

Estic fart dels que ja no oposen el que és bo al que és dolent, sinó la innovació a la tradició; dels que asseguren que tot canvia, però ens amaguen el criteri que els permet avaluar el valor dels canvis; dels que consideren més noble somiar l'escola del futur que estudiar les imperfeccions de l'escola del present; dels que prometen un aprenentatge sense esforç i fan de l'interès el motor de l'aprenentatge, en lloc de fer del coneixement el motor de l'interès; dels que s'han convertit en escapistes professionals del present i ens fan culpables els altres que els seus somnis no s'hagin realitzat; dels teòrics que no saben definir el que qualsevol mestre sap reconèixer; dels que tossudament volen substituir les imperfeccions de l'escola del present per unes perfeccions que ningú no ha experimentat; dels que denigren el coneixement i proposen com a alternativa la comprensió com si hi pogués haver comprensió sense coneixement; dels que dogmatitzen que l'únic coneixement vàlid és el construït per l'alumne, com si l'alumne pogués reproduir la història de la humanitat autònomament o el coneixement tingués alguna propietat que li impedís ser transmès; dels que pugen al vèrtex de la història per dir-nos que les organitzacions piramidals han caducat, eliminant així el criteri orientador de l'excel·lència; dels que creuen que si els alumnes tenen un mòbil a la butxaca ja no els cal estudiar, sinó aprendre a consultar la seva butxaca, com si sense coneixements es pogués discriminar entre el saber seriós i la distracció. I, finalment, estic especialment fart dels que critiquen les classes magistrals amb un to pontifical.