Nadia Comaneci

Nadia Comaneci / DAVE GILBERT Zoom

Quan jo era petita, de Romania només en sabíem dues coses: que era el país del Comte Dràcula i que hi havia una nena que es deia Nadia i que era la millor gimnasta de tots els temps.

Aquella nena havia viscut una infància normal fins als sis anys, a la ciutat d'Onesti, fins que per pura casualitat, l'entrenador Bela Karoloyi la va veure fent exercicis de gimnàstica al pati de la seva escola. Vaig créixer seguint la carrera d'èxits d'aquella nena que havia nascut el mateix any que jo al país dels vampirs i, gairebé trenta anys després, quan vaig veure a la tele la imatge del cadàver del dictador Ceausescu, acabat d'afusellar, el primer que vaig pensar va ser en Nadia Comaneci, que havia fugit del seu país -del qual havia estat heroïna nacional- per alliberar-se de les urpes d'aquell règim totalitari. Encara no un mes abans de la mort del dictador, Nadia Comaneci, de gairebé trenta anys, havia fugit de nit, travessant els boscos de Romania, fins a arribar a Hongria. Allà, un totterreny la va portar fins a un aeroport austríac i des d'allà va volar als Estats Units. Fugia del dictador Ceausescu, de la relació turmentosa amb el fill d'ell, Nicu, i, sobretot, de la seva pròpia història, aquella infància i adolescència en una gàbia d'or i fama, esclavitzada per una disciplina cruel i exigent fins a límits insuportables. Fugia també d'aquells Jocs Olímpics de Montreal, quan ella tenia catorze anys, que la van situar al capdamunt del pòdium de les gimnastes, la primera en tota la història que havia aconseguit un 10 en barres asimètriques!

A Montreal, Nadia va aconseguir cinc medalles i l'admiració incondicional del públic d'arreu del món, que va veure per televisió la gràcia d'aquella nena que era molt petita i prima per a la seva edat. Va quedar per a la història el salt final dels exercicis de la Nadia, el cos tirat endavant i aquell somriure que no deixava intuir el calvari en què vivia immersa. Sis anys després dels Jocs Olímpics de Montreal, l'entrenador de la Nadia i la seva dona van aprofitar una gira de l'esportista per l'estranger per no tornar a Romania i aquest fet va fer empitjorar encara més la vida personal de la gimnasta.

El règim de Ceausescu, temorós que Comaneci imités els seus entrenadors, la va sotmetre a un control més rigorós, inclosa la revisió de la seva correspondència personal i les seves trucades telefòniques i, per descomptat, la prohibició de sortir del país. Va començar aleshores una etapa de la qual, probablement, mai no n'acabarem de saber la veritat.

La Nadia mantenia una relació sentimental amb Nicu Ceausescu, el fill gran del dictador. Un cop exiliada, la gimnasta va assegurar que havia mantingut aquesta relació obligada però va negar algunes informacions que insinuaven que havia estat sotmesa per la família Ceausescu a diverses tortures físiques.

Actualment, Nadia Comaneci continua esforçant-se per oblidar i fer oblidar la seva pròpia història, fins i tot sembla voler tapar els seus èxits amb declaracions com aquesta: "El meu fill és el meu millor 10, l'exercici perfecte".