'Munus', 'munueris'... mona
S'acosta Dilluns de Pasqua, quan celebrem el dia de la mona. És un nom ben curiós per denominar un pastís, oi? I com que la curiositat és el tresor que els nens mai no han d'enterrar, he ficat el nas en els llibres de les respostes i he trobat que per celebrar la Resurrecció del Redemptor ens fem regals, favors o ofrenes, o, el que és el mateix, ens fem munus , munueris . A Catalunya, la munua , l'ofrena, era un cóc de pa que, per corrupció fonètica, es va convertir en mona . El tradicional cóc de pa, per corrupció pastissera, ha passat a ser una escultura monumental de xocolata, i per corrupció del màrqueting, s'ha poblat de figures de plàstic de les estrelles del moment.
Tot va començar amb un pa dorment, un cóc fet amb una pasta que s'ha de deixar dormir unes hores perquè el llevat faci efecte i la massa pugi. Comencem amb una massa mare: dissolem 10 g de llevat en 100 g d'aigua tèbia i hi afegim 200 g de farina de força. Ho pastem fins a tenir una massa homogènia i ho deixem llevar dues hores tapat amb un drap.
A part, barregem 250 g de farina amb dos ous batuts, 100 g de sucre i la ratlladura d'una llimona. Hi afegim la massa mare. Ho anem pastant i hi posem 50 ml de barreja d'aigua i anís i una cullerada generosa d'oli. Ho continuem pastant fins que ho absorbeixi. Deixem que llevi tres hores en un bol enfarinat i tapat amb un drap. Fem un forat al mig de la massa en forma de corona. Col·loquem ous durs amb clova damunt la mona, subjectats amb tiretes de la mateixa massa. Ho pintem amb ou batut i ho deixem reposar una tercera vegada, mitja hora. Ho tornem a pintar amb ou batut i ho enfornem a 180ºC durant uns trenta minuts.
Aquesta mona té un ritual específic: convé menjar alhora un bocí d'ou i un bocí de pasta i, entre mos i mos, un tros de taronja.
La mona havia de tenir tants ous com anys feia el fillol i això durava fins que el marrec feia la primera comunió.
A mitjans del segle passat les pastisseries van començar a fer mones. Uns anys més tard d'Itàlia va venir la moda de fer figures de xocolata. S'entén que la mona de pa dorment ornada amb ous durs com a tota llaminadura quedés tan arraconada com, de fet, queden les d'avui un cop el nen ha arrencat les figuretes dels seus ídols.
