BELÉN GINART

Família, marxem d'excursió!

Motivació i  planificació són la clau de l'èxit Família, marxem d'excursió! / FOTO: CEC Zoom

Viure plegats el contacte amb la natura. Conèixer nous indrets. Compartir el repte del camí i la satisfacció de l'arribada. I passar temps junts en un entorn saludable, diferent a l'àmbit natural de relació. Són alguns dels molts beneficis que recompensen els aficionats a les excursions en família. Però perquè tothom en gaudeixi calen uns certs requisits. Els més importants són adequar la dificultat de la sortida a les condicions físiques de tots els que en participaran, assegurar una bona motivació de tothom, i planificar amb antelació tots els detalls, des de l'equipament necessari fins a les condicions meteorològiques. En relació a aquest últim punt cal ser flexibles i s'ha de saber reaccionar i potser canviar de destí si el temps decideix revoltar-se a última hora.

Hi ha un secret que coneixen els més avesats a aquest tipus de sortides: és molt més fàcil que siguin un èxit quan la família no va sola. Als nens quan es troben amb altres amics els resulta molt més fàcil fer camí, la seva capacitat d'esforç es multiplica i pot passar fins i tot que ni s'adonin de les dificultats. Per això alguns centres excursionistes tenen seccions i comissions pensades per a les sortides en família. Com el Centre Excursionista de Catalunya (CEC), que fa mig segle va crear la Comissió d'Infants amb l'objectiu d'aconseguir que els socis amb fills d'edats entre els cinc i els 14 anys puguin fer de les sortides a la muntanya una experiència gratificant tant per a ells com per als nens.

"La nostra experiència és com la de tantes famílies del CEC: els pares, abans de tenir fills, ja érem muntanyencs entusiastes. Quan van néixer els nens no vam voler renunciar a la nostra afició i vam començar a sortir a la muntanya amb ells. Primer amb la típica motxilla per portar els nens a l'esquena. Quan ja caminaven una mica, fent petites passejadetes per la muntanya. Caminar mitja hora fins arribar a un llac, resseguir el curs d'un riu, travessar un bosc mirant els diferents tipus d'arbres i escoltant els sons per esbrinar l'animal que els feia… Els nostres fills fan excursions pel seu propi peu des dels tres anys, i abans, a coll dels pares. L'excursionisme per a nosaltres és gairebé una manera de viure. Ho vivim molt profundament i intensament, ens omple molt", diuen Jordi Pinto i Núria Varela, pares del Joan (13 anys) i la Marina (11 anys).

Els preparatius

Però abans de començar, cal saber quina és la forma física requerida perquè tothom pugui participar en l'excursió sense que l'esforç desmereixi el plaer. "Cal estar mínimament en forma, però depèn també molt de la durada, el desnivell, les dificultats i les possibles inclemències meteorològiques...", diuen David Bueno i Maria Tricas, pares de l'Arnau, de 13 anys, i del Gerard, que en té 11. "És més important la mentalització, sobretot dels pares. Cal que les nenes i els nens se sentin motivats, no pas obligats a fer-ho (si més no, que no se sentin obligats tota l'estona) i això només s'aconsegueix tenint ben clar que els seus interessos no són els mateixos que els dels adults. Ells van d'excursió no per fer cims ni grans travesses, sinó per jugar i xerrar amb els companys i amics gaudint de la natura. I aquest és el truc de l'èxit de les excursions en família, que fills i pares trobin el seu propi interès en la sortida, per la qual cosa cal que la planificació tingui en compte l'equilibri entre els interessos de pares i fills".

Àgata Pedrerol, mare del Miquel (9 anys) i actual responsable de la comissió d'infants, destaca: "Cal tenir presents les característiques del grup a l'hora d'escollir l'excursió. Per molt que ens agradi fer cims coneguts, com l'Aneto, el Canigó, el Pedraforca, la Pica d'Estats o el Puigmal, si ens ofeguem pujant les escales potser val més buscar una sortida més senzilla a Montserrat, al Montseny… Cal pensar que un desnivell de 100 metres és equivalent a pujar un edifici de gairebé 300 pisos, i que després cal baixar".

Un dels predecessors de Pedrerol al capdavant de la comissió, Ricard Ribas, pare de cinc fills (l'Èlia, la petita, que ara té 13 anys, és qui l'acompanya en les excursions en família) aconsella escollir una ruta "engrescadora per als nens, i que també motivi els pares. Buscar nous indrets, recorreguts inèdits, mirant quines són les sortides adients segons l'època de l'any".

Material adequat

La satisfacció que proporciona una sortida en família també té una relació directa amb l'equipament que es porta. Per assegurar-se que no hi haurà ensurts ni queixes, cal anar ben preparat. El calçat és possiblement l'element més important: caminar amb el peu ple de butllofes o ferides pot ser una veritable tortura i desmotivar a qualsevol. Si es va a la muntanya, calen unes botes adequades, que, a més, són el calçat més segur. S'ha de vigilar especialment la sola, que ha de ser semirígida i no lliscant. A la muntanya el temps és imprevisible, així que no s'ha d'oblidar la roba d'abric i de pluja. Encara que la intenció sigui fer només una sortida matinal, per fer front a possibles imprevistos la família Bueno recomana "no deixar-se mai un llum frontal, gorra, guants, menjar i ganyips i cantimplora plena". El mapa, la brúixola (i els coneixements per emprar-la!) i la farmaciola són altres coses imprescindibles que han de tenir un lloc assegurat a la motxilla.

Però la clau de l'èxit són, definitivament, les ganes que tinguin els participants de fer la sortida. Jordi Sancho i Claudia Vallvé, pares de la Candela (13 anys ) i el Nico (10) resumeixen de manera admirable les dues cares de l'excursionisme: "Caminar durant hores és dur, fer 1.000 metres de desnivell per un pedregar pot ser esgotador, caminar sota la pluja o amb un fred que et glaça les mans o suant la cansalada sota el sol de juliol… tot té la seva dificultat. S'han de tenir ganes i esperit per saber gaudir també del que ens costa i és difícil".