PALOMA ARENÓS

Mobilitat juvenil. Marxar fora per créixer

El 95% dels joves que han estat una temporada en un país europeu repetirien l’experiència per estudiar, treballar o fer voluntariat

Mobilitat juvenil Marxar fora per créixer / FOTO: P. JIMÉNEZ Zoom

Les experiències d’adolescents i joves que han marxat a fer una estada a l’estranger contribueixen al seu creixement personal i professional. Tant és així que, segons un estudi realitzat pel DEP Institut de Barcelona, el 95% dels joves que han estat vivint a un país europeu ho repetirien per estudiar, treballar o fer voluntariat. Aquest estudi es basa en 2.289 respostes a una enquesta online, 243 entrevistes personals i 25 grups de discussió que han analitzat quins aspectes personals i professionals s’han vist beneficiats gràcies a l’estada a un altre país. Hi han col·laborat joves d’entre 21 i 24 anys amb tres perfils definits: el 51% van treballar a l’estranger, el 31% hi van estudiar i el 8% hi van fer voluntariat.

En aquesta franja d’edat i perfil s’inclou la sabadellenca Patrícia Jiménez (a qui veiem en tres instantànies de les seves estades a Holanda i Nova Zelanda), de 22 anys i acabada de graduar en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona. Jiménez va tenir una beca Erasmus el curs 2014-15 a la Universitat Radboud de Nimega, a Holanda, on va viure vuit mesos. La vida a l’estranger li ha servit per reforçar l’autoestima i aprendre a superar els reptes quotidians. “Ser fora de casa tant de temps et fa sortir de la teva zona de confort. Això vol dir plantar cara a la soledat, sentir-te enyorat, perdut, prendre decisions, gestionar una economia i recursos dels qual abans no eres conscient i, en la mesura del possible, buscar un substitutiu del que és insubstituïble, com la família”, apunta la jove. També va tenir la sort de treballar per al Blog Europa del canal 33 fent reportatges audiovisuals.

La seva mare, María José López, ho confirma: “Sempre ha sigut una noia molt segura d’ella mateixa i independent, però l’estada a Holanda era la primera que feia sola i de tanta durada en un país estranger. Va tornar més forta i molt més autosuficient, a més de molt contenta per tot el que havia viscut i la gent que havia conegut”. L’Erasmus li va fer profit, també, per millorar el seu nivell d’anglès i treure’s el títol d’Advanced Certificate of English i, sobretot, “li ha donat ales”, reconeix la mare. Tant és així que just va acabar la carrera i, veient la dificultat de trobar feina remunerada de periodista, la jove va decidir que volia complir un somni: viure una temporada a Nova Zelanda per descobrir el país i retrobar-se amb ella mateixa. “He estat treballant d’entrenadora de bàsquet i de professora d’anglès, a més d’alguna feineta de periodista mentre acabava el grau, i amb tot el que havia guanyat i amb el que m’han ajudat a casa, m’he pogut pagar el viatge i l’estada”, detalla Jiménez a 20.000 quilòmetres de distància. Se n’ha anat a viure una experiència única, a estudiar anglès i a conviure amb una família amb quatre fills, que l’han acollida “amb els braços oberts”.

Per unir la seva passió per l’escriptura, la fotografia i els viatges, Jiménez va engegar a l’agost el blog Tanteando el terreno, on publica les seves experiències vitals al país dels hòbbits i on mostra uns paisatges espectaculars. Tornarà a Sabadell cap a Setmana Santa: “Espero que aquest viatge generi noves oportunitats d’aprenentatge i també em doni més eines a l’hora de trobar feina de periodista”.

La seva família reconeix que porta “malament el tema de la distància i també la diferència horària”. “Hem de robar hores de dormir per trobar-nos. Sort de les noves tecnologies, que ens fan tenir-la més a prop”, reconeix María José López.

Experiència vital

Segons l’estudi de DEP Institut, un 80% dels participants a l’enquesta consideren que les expectatives d’abans de marxar a l’estranger “s’han complert de manera molt satisfactòria” i, per a un 83%, el principal impacte és “la millora de les habilitats de comunicació en un idioma estranger”. Gairebé tothom, el 99%, recomanarien una experiència a l’estranger, segons es desprèn d’aquest estudi. Els principals reptes que es presenten a l’hora de marxar a l’estranger són la dificultat per relacionar-se amb la llengua del país on es viatja, la pressió per la necessitat d’adaptar-se a una nova cultura, la sensació de nostàlgia, ser percebut segons els estereotips al país d’acollida, els reptes vinculats a l’entorn laboral o d’estudi i l’assignació de tasques amb poques oportunitats d’aprendre, segons conclou l’informe.

La directora del portal Educaweb, Montserrat Oliveras, adverteix que “la mobilitat segueix sent una assignatura pendent, però els joves cada cop tenen més interioritzada la seva importància. Per estimular aquesta mobilitat, que ara mateix no arriba a tots els sectors ni a tots els col·lectius, ni a tots els nivells acadèmics, cal mostrar el valor de les experiències a l’estranger com una oportunitat per millorar l’ocupabilitat”.

El sociòleg de l’Observatori Català de la Joventut de la Generalitat Pau Serracant destaca: “El col·lectiu de joves catalans que marxen a treballar a l’estranger és el que està més format, amb idiomes i, sovint, amb experiències d’Erasmus. Solen provenir de classes mitjanes o altes i, habitualment, tenen una actitud més positiva a marxar”. “Però -matisa- també hi ha joves que no estan tan formats ni han viatjat tant, però han de fer una emigració forçada per la falta d’oportunitats laborals” a Catalunya generada a partir de la crisi econòmica.

Serracant analitza que “la precarietat laboral es converteix en un fenomen que acompanya el conjunt de la vida laboral de moltes persones, i no només de la joventut”. En aquest sentit, pensa que el “suport familiar és clau” en relació al jovent que busca la seva oportunitat laboral.

Millora de l’autoestima

Els enquestats de l’estudi consideren que la seva estada en un país estranger ha tingut un “impacte positiu en la seva autonomia, autoestima i en l’aprenentatge de les habilitats generals, com la gestió de l’estrès, l’adaptació a un nou entorn, ser més obert o més resolutiu”, detalla Rachel Nelson, responsable de projectes de DEP Institut. De fet, l’informe especifica que un 67% dels entrevistats perceben que ha millorat el seu nivell d’autoestima i independència i que a nivell professional els ha ajudat a desenvolupar el seu perfil laboral. Això és justament el que constata i desitja, per exemple, la Patrícia.