Una hora i mitja. Aquest és el temps que trigaven a dinar o sopar les dues filles de Raquel Fernández. "Estava desbordada perquè menjaven molt poc i només determinades coses", explica aquesta soferta mare, que reconeix que ho ha passat molt malament. Tant, que abans de l'estiu va acudir a l'Estudi de Nutrició Especialitzat (ENE), que treballa per oferir una òptima combinació entre salut alimentària i plaer culinari. "Buscava assessorament i que em diguessin si les meves filles necessitaven un suplement alimentari, perquè estan molt primes". El primer consell que li van donar l'equip de nutricionistes va ser que mengessin junts: "Abans sempre menjaven elles primer, però des de l'estiu ho fem plegats perquè així veuen que nosaltres mengem de tot, també verdura i peix". La Lucía, que té sis anys i mig, i la Clàudia, que n'ha fet quatre, també han hagut d'entendre que el seu pare no menja gaires verdures i fruites perquè li causen al·lèrgia: "Feien com ell i demanaven altres plats perquè es pensaven que ell tampoc en volia menjar". Tot i així, la Raquel no feia diferents menús: "Sempre he fet només un plat, però sí que cuinava coses que sabia que els agradaven, com pasta, llegums, arròs i pollastre". La introducció de la verdura no està resultant fàcil: "Al principi no en volien, però ara en mengen una mica, però hi haig de posar altres aliments". A la Lucía li afegeix formatge ratllat i fruita seca i a la Clàudia, patates cuinades de diferents maneres. Amb la fruita també s'ha plantat: "Tenen assimilat que n'han de menjar una peça al dia, però poden escollir què volen, això sí".
La Raquel fa tots els àpats amb elles perquè el seu marit no arriba fins al vespre, i admet que és dur, perquè ha de batallar cada dia. I més quan des de l'escola li asseguren que al menjador s'ho mengen tot els dies que s'hi queden. "És molt sacrificat, perquè hi has d'estar a sobre, però ara en veus la recompensa". Ha guanyat en qualitat de vida perquè no s'ha de barallar en cada àpat i també en temps, perquè ja no s'està una hora i mitja a la taula: "Ara mengen molt més ràpid i si una d'elles triga més del compte la deixem a la taula fins que s'ho acaba". Ja no valen excuses: "Si no s'ho volen menjar perquè diuen que no tenen gana no mengen res, per exemple, fins a l'hora de berenar, perquè si no et prenen el pèl". Però hi ha excepcions. "La petita sempre deia que la lasanya no li agradava gens, i quan hi vaig tornar a insistir vaig comprovar que no mentia, perquè li venien arcades". Els problemes que té aquesta família de Vilanova i la Geltrú perquè les seves filles segueixin una dieta equilibrada no ve perquè mengin aliments amb un elevat contingut en greix saturat i sucres simples, com ara dolços, llaminadures o brioixeria industrial: "A la sortida de l'escola sempre els porto un sandvitx amb embotit, tot i que sempre demanen galetes i xocolata". Acabar-se l'entrepà és condició sine qua non perquè després els doni un tros de pastís o alguna galeta. Amb la tranquil·litat de saber que les nenes no necessiten cap suplement i que de mica en mica van tastant plats que abans no volien ni veure, la Raquel subratlla que "paga la pena l'esforç". Es tracta de no defallir. Així, té ben present la consigna que li va donar l'equip de nutricionistes de l'ENE: un plat s'ha de tastar deu cops perquè t'agradi o te'l puguis menjar. És l'anomenat període de finestra .
Res a negociar, a taula
Elena Juez, una de les tres responsables del centre nutricional, posa èmfasi en la importància que els pares siguin els que decideixin què es menja: "Ells han de planificar els menús i no rendir-se si el primer cop no els agrada, els nens necessiten tastar un plat deu cops perquè l'acabin acceptant". Una tasca que, com reconeix la nutricionista, requereix temps i paciència. Juez i la resta d'integrants de l'equip sempre adverteixen a les famílies que demanen assessorament que evitin de totes totes la negociació: "Tu ets l'adult i has de decidir tu, perquè la canalla menjaria pasta cada dia". També s'han d'evitar els premis tipus "si et menges la verdura et donaré un gelat": "Menjar ha de ser un acte de plaer i no de recompensa, perquè si no ho transformes en un xantatge, i no es pot demonitzar determinats aliments, com si menjar verdura fos una cosa desagradable". La verdura és precisament un dels aliments que sempre ha de ser present en una taula: "Una bona ració de verdura, sigui com sigui -en puré, gratinada, amb amanida o a la graella-, mai pot faltar", avisa Juez, que afegeix que "les proteïnes que porten la carn, el peix i els ous també són imprescindibles". El tercer grup que no es pot obviar són els aliments que aporten hidrats de carboni, com l'arròs, la pasta, els llegums i el pa. Per postres, aquesta graduada en nutrició humana i dietètica aposta com a mínim per una peça de fruita en un dels àpats principals i un iogurt en l'altre. Perquè com revela Juez, "un iogurt representa mitja ració de làctics de les quatre o cinc que es recomanen al dia". Diversificar el consum de fruita o làctics durant tot el dia, especialment a l'hora d'esmorzar, és la millor solució: "Poden menjar un entrepà que no sigui d'embotits greixosos, però també un got de llet amb cereals i després una peça de fruita o un suc natural". I matisa que no cal prohibir de manera taxativa la brioixeria industrial, els fregits o els plats preparats: "Si no hi ha cap patologia, consumir-ne un cop a la setmana podria entrar en una dieta equilibrada".
Beneficis
Menjar en família un mínim de tres vegades per setmana redueix en els nens un 32% el risc que pateixin un trastorn alimentari i un 15% el perill de patir obesitat. Així es desprèn de l'últim estudi elaborat per la Societat Espanyola d'Endocrinologia i Nutrició (SEEN). Juez considera que tres cops per setmana no és suficient: "És un percentatge baix, el mínim hauria de ser cinc vegades: dilluns, dimecres i divendres, per exemple, i el cap de setmana sí que hauria de ser obligat". La nutricionista apunta que les famílies generalment intenten fer els àpats plegats, però no poden dinar junts per l'escola o la feina i miren de respectar si més no el sopar". El problema és que sovint l'alimentació no és la més adequada, i així serveix de poc seure tots a la mateixa taula. Juez és partidària que els pares avancin l'hora de sopar perquè els fills no mengin sols. A banda de fomentar una dieta equilibrada, sobre les estovalles es pot combatre, per exemple, l'obesitat. Això sí, com sentencia la nutricionista, cal que "els pares siguin un referent i prediquin amb l'exemple".e
