PALOMA ARENÓS

Mil preguntes i una decisió

Escollir un centre educatiu per primer cop o per la necessitat de fer un canvi suposa moments d’estrès per a la família i una gran responsabilitat per si s’encerta o no. Aprofitar les jornades de portes obertes i tenir clar què busquem serà la clau de l’èxit Jornades de portes obertes: viure-les amb tots els sentits

Mil preguntes I una decisió / FOTO: MANOLO GARCÍA Zoom

El calendari de preinscripcions del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al segon cicle d’educació infantil, educació primària, centres integrats i educació secundària obligatòria per al curs 2014-15 comença l’11 de març i s’allarga fins al dia 21. Per tant, els pares que han d’escollir un nou centre educatiu per primer cop per al seu fill o els que han de fer un canvi -ja sigui per canvi de nivell, per trasllat de residència o per altres circumstàncies- passen uns dies de revolució familiar.

Escollir un centre educatiu suposa no tan sols una prioritat en la família, sinó també una enorme responsabilitat que preocupa molts pares, sobretot quan la criatura ha de ser escolaritzada per primer cop. La principal qüestió és encertar en una elecció que perdurarà, previsiblement, durant anys.

No hi ha una fórmula màgica, ni única, que doni resposta a les preguntes que es plantegen els progenitors per encertar en l’elecció, ja que al final és una decisió personal de cada família. Quin és el millor col·legi? ¿El que obtingui els millors resultats dels alumnes en proves de coneixement a sisè de primària o en selectivitat? Un de bilingüe? ¿Un religiós o un laic? ¿El que estigui més a prop de casa? ¿El que tingui menys alumnes per classe?

El pedagog Jorge Casesmeireo argumenta que “per enfocar millor la tria, abans que pensar en el millor centre, cal preguntar-nos si és el millor per al nostre fill”. “Els rànquings, les instal·lacions, els idiomes... és informació que pot condicionar però mai determinar la tria. Si coneixem el nostre fill ens quedaran més clars els factors més rellevants per a la seva formació”. Tot i això, sempre hi ha dubtes de com encertar la primera vegada que es porta un fill a P-3, el curs en què s’escolaritzen la majoria dels nens a l’Estat (tot i que l’educació obligatòria comença als sis anys). “En aquesta edat és difícil tenir en compte les característiques del nostre fill, ja que encara és petit i s’està desenvolupant com a persona”, destaca la professora de secundària valenciana Anna Maria Roca.

Llistat de preguntes

Sigui quin sigui el cas, és recomanable visitar els centres educatius durant les jornades de portes obertes que s’estan celebrant aquests dies previs a la preinscripció arreu del territori i anar amb tots els sentits ben oberts.

Casesmeireo proposa als pares que “visitin amb naturalitat diverses escoles i no es fixin només en les instal·lacions, el menjador, el poliesportiu o les aules”. “Han de recollir una visió del clima del centre -recomana Casesmeireo-: si està decorat amb els treballs dels alumnes, les activitats no lectives que ofereix, com és la relació de pares i professors, com funciona l’AMPA, cal fixar-se com surten els alumnes del centre, el comiat entre alumnes i professorat, si hi ha flexibilitat d’horari per parlar amb el tutor quan sorgeix un problema...” També és important elaborar un llistat de preguntes o qüestions que preocupin els pares i mirar d’obtenir respostes clares. “I quan es té tot més definit val la pena demanar una entrevista personalitzada amb la direcció per acabar d’aclarir dubtes”.

Casesmeireo subratlla que “és molt important el compromís real del centre per a una formació integral de l’alumne: des del punt de vista intel·lectual, ètic-afectiu i amb sentit de transcendència (obertura a qüestions de fons i espiritualitat, ja sigui religiosa, laica o aconfessional)”. En termes de didàctica val la pena apostar per centres amb metodologies actives, que estimulin l’exploració i la iniciativa, el gust per pensar i participar i per aprendre dels errors i treballar en grup.

Sònia Serrano i Pau Gil estan a punt de fer un gir important en la seva manera d’entendre l’educació dels seus fills. “Sóc fill de mestre de l’escola pública, sempre he estudiat a la pública, i vam apostar-hi per a l’educació dels nostres dos fills, un a segon i el gran a cinquè de primària. Però amb el gran no hem estat de sort i ens hem trobat amb una escola que cada vegada té menys recursos, ha topat amb mestres molt desmotivats i això també ha acabat afectant molt el nivell i els continguts”, lamenta. Fa dos dissabtes van ser a les portes obertes d’un centre concertat i cristià que tenen molt a prop de casa i els va encantar. “Hi ha coses que no ens fan el pes, com ara que porten uniforme o que el crucifix és a totes les aules. Però si ho posem a la balança, els continguts, l’atenció personalitzada, el suport pedagògic, el bon nivell en TIC i idiomes i les instal·lacions, molt noves, compensen amb escreix”. “I, a més, ja tenim al nen encarrilat al mateix centre fins a les portes de la universitat”, subratlla la Sònia. De moment al petit el deixaran a l’escola pública.

Noves tecnologies

Miquel Àngel Prats, director dels estudis de grau en educació infantil a la FPCEE Blanquerna - Universitat Ramon Llull, detalla que “els signes dels temps exigeixen triar escoles que incorporin innovacions pedagògiques i projectes digitals oberts, flexibles, creatius, reals i participatius”. Proposa que a l’hora d’escollir centre els pares vegin que “les tecnologies digitals poden ser el millor pretext per innovar i fomentar la creativitat a dins de l’aula, per provocar canvis transversals i organitzatius i obrir l’escola a la comunitat”. Recomana que es demani si hi ha “projectes digitals que interpel·lin des del punt de vista personal i que fomentin el treball en equip; que generin sinergies per fer realitat el somni de trobar-nos en xarxa i a la xarxa”.