MARTA ESPAR

M’ho sé de memòria… Per a què?

Al món educatiu hi ha un debat permanentment obert: memoritzar continguts suposa aprendre’ls?

Els rius de la península Ibèrica són el Duero, l’Ebre, el Tajo, el Guadalquivir, i 4x3 fan 12 i 11x6 fan 66... Quin sentit té avui aprendre de memòria noms i números, conceptes, poesies, herois de la mitologia clàssica, noms de comarques, països o rius del món, quan amb un clic els alumnes poden obtenir tota aquesta informació i aprendre a gestionar-la? ¿Té sentit memoritzar com es feia abans? Quin paper hauria de tenir la memorització de continguts en l’ensenyament?

En algunes escoles la classe magistral ha passat a la història per deixar pas a l’anomenat aprenentatge per projectes, que demana una actitud més activa i participativa de l’alumne, però en moltes d’altres encara se segueixen els esquemes tradicionals d’exposició i avaluació. En general, però, els nois i noies ja no miren els mapes en 2D. Van al Google Earth directament. Però ¿aquests canvis que inspiren la pedagogia han de significar per força desterrar la memorització com si fos una metodologia d’aprenentatge del passat?

Cecilia Calvo Pesce, doctora en didàctica de les matemàtiques per la Universitat Autònoma (UAB) i professora de matemàtiques a l’ESO, explica que, en l’àmbit de l’ensenyament de les matemàtiques, fa una vintena d’anys l’aparició de les calculadores ja va donar sentit a aquesta pregunta. “Encara que tímidament, les calculadores van entrar en algunes classes de matemàtiques. I s’ha de reconèixer que no van provocar canvis substancials en la manera d’ensenyar-les”, detalla la professora, que afegeix que “el treball amb operacions aritmètiques es fa actualment amb nombres més petits que fa unes dècades, ja que els càlculs amb nombres grans ningú dubta que demanen l’ús d’una calculadora”. I és que, en l’actualitat, a partir dels smartphones, les calculadores són omnipresents i s’hi afegeixen altres programaris amb gran potència de càlcul i manipulació algebraica. “Però, a l’escola, hem de vigilar que la tradició en la manera d’ensenyar matemàtiques no sigui, també ara, més forta que el clam de canvi que impliquen els canvis tecnològics”.

Quin paper té, doncs, la memorització de fets aritmètics? “Continua sent important -assegura Calvo Pesce-, però la quantitat de fets bàsics que cal memoritzar ha baixat de manera substancial. Cal treure importància a la memorització de fórmules i posar el focus en la cerca i l’estudi de les regularitats que permeten als alumnes deduir informació”.

Una eina més

“La memorització és una eina més, un recurs... L’important és preguntar-se quins continguts aplicables a la vida cal memoritzar”, opina Arantza Lacasa, mare i mestra del col·lectiu Inspira Secundària, format per docents de secundària i primària i pares i mares. I respon ella mateixa: “Els continguts que permetin a l’alumne desenvolupar un pensament divergent, crític i actiu. Aquells continguts necessaris per ser autònom, que pugui experimentar de forma activa i siguin aplicables a la vida”. A Inspira Secundària defensen que “els alumnes poden gestionar els propis aprenentatges tenint el currículum com a eix vertebrador” i creuen “en les comunitats d’aprenentatge i l’adquisició de coneixements a partir del treball per projectes relacionats amb les inquietuds i les realitats dels joves”.

I és que la vida dels nens del segle XXI és enormement complexa i molt diferent de la dels seus pares a la seva edat i, tanmateix, encara hi ha escoles que apliquen els mateixos esquemes tradicionals d’exposició i aprenentatge. Dolors Reig, psicòloga social, ponent en tecnologies i educació i responsable del blog El caparazón, admet que, en força casos, encara s’utilitzen els mètodes de fa dues o tres dècades: “Se segueixen els mètodes tradicionals d’exposició, sense facilitar l’accés als recursos i sobretot a les xarxes socials, que obren noves possibilitats d’aprenentatge i col·laboració”. Segons Reig, durant la primària no és tan important, però a secundària i a la universitat sí que ho és, perquè és quan utilitzen més les xarxes amb finalitats d’oci, i per tant podrien aprofitar tot el potencial d’aprenentatge.

Aquesta psicòloga social, amb una llarga experiència en educació i tecnologies, reivindica la figura del “renaixentista digital” com a persona formada per aprendre amb seguretat a internet, des d’una bona base cultural, sobre qualsevol matèria i de manera constant al llarg de la seva vida. “Té sentit la memorització cultural, en el sentit de marcs, contextos o paradigmes que han portat la humanitat on és ara. Més que de memorització, és qüestió que l’escola i les institucions treballin en la formació d’una base humanista i cultural que serveixi per incorporar, sobre uns bons fonaments, continguts que ara es poden extreure de la memòria d’internet”, afegeix Reig, que sempre comenta que “el mestre ha de seguir sent mestre, expert en la seva matèria, incorporant la idea de la formació de ciutadans cultes i crítics”.

Gestió del saber

Per tant, ¿despertar i educar l’habilitat de recollir i gestionar informació a la xarxa hauria de ser compatible amb una certa quantitat de memorització? Des de la Fundació Jesuïtes Educació han posat en marxa Horitzó 2020, un projecte per aconseguir una transformació profunda de les escoles jesuïtes i que vol recollir nous elements pedagògics. “El que hem posat sobre la taula és la prioritat d’adquirir unes competències i vincular una selecció de continguts a aquesta finalitat”, explica Josep Menéndez, director adjunt de Jesuïtes Educació i mestre de llengua i literatura durant molts anys. “És evident que la recollida i gestió de la informació són habilitats essencials del nostre temps, però han de venir orientades per criteris de coneixement que permetin als alumnes tenir criteri a l’hora de seleccionar els continguts”, assegura.

Aquesta renovació ha posat l’accent en el treball en equip dels professors per acordar quins són aquests continguts bàsics des d’una mirada interdisciplinària i transversal. I quin paper manté la memorització? “Hem de poder fer cerques d’informació més àgils a internet i per això cal exercitar el cervell, i memoritzar ens hi ajuda”, diu Menéndez. “L’objectiu pedagògic ha d’estar vinculat al mateix exercici de la memòria, que pot tenir perfectament un context lúdic. El que resulta desfasat és vincular-ho a una avaluació de coneixements”, conclou.