"M'ha quedat un somriure"

"M'ha quedat un somriure" / FOTO: PERE TORDERA Zoom

Quan ja treia el cap, la ginecòloga li va preguntar si ella mateixa es volia acabar de treure el nen, i va dir que sí.

Ella mateixa?

La meva dona va agafar la criatura per sota de les aixelles, se la va acabar de treure i se la va posar sobre el pit. I el Quim ja va néixer amb els ulls ben oberts i mossegant-se el puny. Jo li anava fent fotos i n'hi ha una en què ja mira a càmera. És molt despert. Sempre vol que estiguin per ell i si li gires l'esquena et fa saber que és allà, com dient: "Ei, ja que m'has volgut tenir, estigues per mi".

Se't veu feliç.

És que me'n sento molt. Justament ahir vaig ser a Madrid per feina i ja tenia ganes de tornar a ser a casa. Però sí, m'ha quedat com una mena de somriure permanent. Feia temps que volia tenir una criatura. Estava tip de veure els fills dels meus amics, dels meus cosins, i em preguntava com seria el meu.

I com és?

No tinc paraules. Tocar-lo. Agafar-lo. Sentir que ell també t'agafa. Aquesta pell de préssec. Aquesta olor tan especial que fan els nadons. Ara bé, les primeres setmanes són una bogeria. Tens aquell neguit de si estàs fent prou bé les coses, però l'oblides ràpidament perquè el dia a dia se't menja. Els dies i les nits es toquen. I de seguida descobreixes que el teu fill ja no té res a veure amb aquella criatura que vas portar de l'hospital.

I què veus?

La connexió tan forta que té amb la mare, coneix l'olor de la seva pell, el batec del seu cor. En canvi, a tu t'ha d'anar coneixent.

Heu marxat de Barcelona.

Sí, tot i que hi estàvem molt bé, a Barcelona. Em va costar perquè feia molts anys que hi vivia, però ha estat una bona decisió. Una ciutat gran no és el lloc on la meva dona i jo vam viure quan érem petits.

Se sent la necessitat d'acostar-se als avis.

Nosaltres ja fèiem coses en família, però ara tenim els avis molt a prop, tot i que marxar de Barcelona no ha estat només una qüestió pràctica. Volíem recuperar un paisatge, tornar al lloc on vam créixer. El que ens va fer profit a nosaltres també volem que en faci al nostre fill, que ell pugui beure de les fonts on vam beure nosaltres i que ens van fer tal com som.

¿Et puc preguntar si tindrà germans?

Hi ha pares que et recomanen tenir el segon de seguida. D'altres et diuen que vagis tranquil. Això cada parella s'ho sap. Aquestes coses s'han de mirar. No et dic que hagis de ser quadriculat però és una cosa prou important per no fer-la a la babalà. Encara no en parlem.

El Quim arriba gairebé alhora que apareix L'últim abat , i tu t'aboques molt en la presentació dels teus llibres.

Crec molt en el contacte directe amb el lector perquè un llibre no té rodes, no té cames. No va sol i si el deixes, cau. Arriba a la gent si tu hi ajudes, si li insufles vida. És cert que ara cal esgarrapar moltes hores que hauria dedicat al Quim. Però ho faig perquè és una cosa que també li vull oferir quan sigui gran.

Deus anar amunt i avall fent presentacions.

Ens hem organitzat perquè sempre he dit que la millor improvisació és la que està planificada. Per tant, m'agrada que la meva dona i la criatura vinguin a tants llocs com sigui possible. T'explicaré una imatge.

Digues.

No fa gaire vaig anar a Reus per recollir un premi que em van donar per un blog en què vaig anar explicant el procés de l'escriptura de L'últim abat , una escriptura que he volgut fer en el lloc on van esdevenir els fets que inspiren la novel·la, el monestir de Sant Benet. El cas és que, quan vaig sortir a l'escenari a recollir el premi, ho vaig voler fer amb el meu fill als braços.e