02/01/2016

Més sobre joguines

2 min

Fa uns dies parlàvem de la sobreabundància de joguines cares i sovint intocables. Cal prohibir la publicitat dirigida als nens, que causa frustració als que no aconsegueixen la joguina i decepció als que no la troben tan divertida.

e

També cal evitar la competència entre els familiars, que converteix la joguina en un símbol d’estatus o en arma de combat, “fem un regal més gran i més car que el de l’any passat, que el dels altres avis, que el que ells van fer al nostre fill l’any passat… ” I encara hi ha més gent que vol controlar les joguines dels nens. Els que pensen que, per mitjà de les joguines, poden controlar la ment del nen i el futur de la societat. Els que creuen que les joguines han d’estar al servei d’una idea més important que el joc dels nens. Són, entre d’altres, els creients en les joguines educatives, en les sexistes, en les violentes.

e

El joc és sempre educatiu. Capacitats sensorials, habilitats motrius, llenguatge i relacions socials, tot s’aprèn jugant. Alguns pensen, però, que existeixen joguines especialment educatives, que permeten als més petits aprendre formes, colors o principis matemàtics, i als més grans arquitectura, enginyeria, geografia o anatomia. Si algun d’aquests jocs és divertit i el nen vol jugar-hi, magnífic. Però em sembla aberrant imposar un joc perquè és educatiu o prohibir-ne un altre perquè no ho és prou. Els nens ja tenen moltes hores d’escola i molts deures; deixem que el seu temps lliure sigui per jugar de veritat.

e

Alguns consideren sexistes aquelles joguines que habitualment son per a nens o per a nenes. L’objectiu sembla ser que cap jugui ni amb cuinetes ni camions, o que nens i nenes dediquin el mateix temps a cuinetes i camions o, millor encara, que els nens només juguin amb cuinetes i les nenes amb camions. Mentrestant, els adults continuarem fent servir roba, sabates o pentinats completament diferents per a homes i dones, sense que ningú ho consideri sexista. ¿I si permetem que els nens i les nenes juguin com vulguin, sense posar etiquetes?

e

Molts creuen que certes joguines estimulen la violència. Els asseguro que un nen que juga amb armes (o dispara amb el dit) no vol matar ningú, de la mateixa manera que els que van a veure El Padrí no volen ser mafiosos i els que disfruten amb pel·lis de terror no volen ser zombis. Amb el joc, els nens no aprenen la violència, sinó que intenten comprendre-la, exorcitzar-la. Potser no compraria una pistola a un nen que no l’ha demanada, però no la negaria a qui la demana, i sobretot no cometria la terrible injustícia de considerar-lo un nen dolent perquè juga amb joguines violentes.

stats