Més pipí al llit

I si es fa pipí, què podem fer? Els que consideren que es tracta d'una malaltia han proposat, al llarg del temps, un munt de possibles tractaments. Cap amb una eficàcia espectacular, tot s'ha de dir.

Els antidepressius, especialment la imipramina, van ser molt usats. No és que els nens tinguin depressió, però, casualment, també serveix. El tractament pot reduir la freqüència d'enuresi en aproximadament una nit per setmana, un efecte que desapareix quan se suprimeix la medicació. Això vol dir continuar durant mesos i anys amb un medicament que pot ser mortal en cas de sobredosi. La imipramina era, fa anys, una de les primeres causes d'intoxicació infantil als Estats Units. L'hormona antidiurètica, la desmopresina, utilitzada en inhalador nasal, té una eficàcia similar i menys efectes secundaris. El 2007 l'autoritat sanitària nord-americana va prohibir-ne l'ús per al tractament de l'enuresis després de 25 casos de convulsions en nens i adolescents i la mort de dos adults.

Les alarmes electròniques, que desperten el nen quan es fa pipí, són efectives en dos de cada tres nens mentre dura el tractament (entre dues setmanes i tres mesos). Després alguns recauen, cosa que en disminueix l'eficàcia al 50%. En alguns casos, portar el nen a fer pipí a una hora concreta de la nit pot evitar molts dels "vessaments". No és un mètode perquè "aprengui" o "es curi", només serveix per rentar menys llençols (o per gastar menys bolquers).

Sembla que en alguns casos poden ajudar mètodes com el calendari que es pinta amb sols i núvols, amb algun petit premi si els núvols van disminuint. L'eficàcia, en tot cas, és petita, i es corre el risc d'obsessionar el nen i tota la família, i sobretot de mantenir la falsa creença que el nen podria deixar de fer-se pipí si s'hi esforcés una mica més. No, no pot. És per això que l'eficàcia és petita.

Alguns recomanen que el nen practiqui, durant el dia, a aguantar més temps sense fer pipí, per augmentar la capacitar de la bufeta. No hi ha cap prova que això sigui eficaç, i es corre el risc que el nen s'acabi fent pipí a sobre, despert, fet que resulta molt més humiliant. El clàssic consell de no beure massa aigua després de sopar sembla lògic, però no es pot portar als extrems. Prefereixo mullar el llit a patir set. La cafeïna (cola, xocolata) és diürètica. Personalment, prefereixo el tractament pal·liatiu . Des de fa uns anys venen en qualsevol botiga bolquers per a nens de 10 o de 15 anys, i això ha contribuït molt a millorar la confiança dels nois i noies amb enuresi i dels seus pares, a fer-los veure que el que els passa és normal i freqüent. En definitiva, a sortir de l'armari .