Més bona qualitat de vida

Que els adolescents amb discapacitat psíquica practiquin esport és beneficiós sempre que es faci ben fet i amb regularitat. Així ho alerta Maria Carbó, membre del grup de recerca Discapacitat i Qualitat de Vida de la FPCEE Blanquerna, que aposta perquè -sempre que es pugui- es faci sota el control de professionals de qualitat, formats i capaços d'orientar el jove en la seva pràctica. Si es fa d'una manera correcta, doncs, l'esport -assegura Carbó- és una "excel·lent via per treballar la millora de la qualitat de vida" i que aporta alguns beneficis significatius.

Ajuda a la inclusió social

S'adonen que desenvolupen els mateixos rols que altres nois de la seva edat.

Millora la salut

La pràctica esportiva els millora la salut, la condició física i afavoreix que prenguin consciència del seu propi cos.

Afavoreix l'adquisició d'hàbits

La rutina esportiva els porta a haver d'interioritzar en el seu dia a dia, com fan la resta de companys, determinats hàbits alimentaris i d'higiene.

Fomenta les relacions interpersonals

A través de l'esport es relacionen amb els germans, parents o amics amb qui puguin tenir vincles més costosos.

Aporta benestar emocional

Després d'un esforç obtenen una recompensa. Està demostrat que el principal benefici que perceben de fer esport i d'haver de competir és rebre una medalla. És una manera de materialitzar l'èxit.

Fomenta l'autodeterminació

Per primera vegada treballen les preferències personals i escullen el que més els agrada.

Afavoreix el desenvolupament personal

Treballen competències bàsiques com el fet de vestir-se i desvestir-se, dutxar-se sols, fer-se la motxilla, responsabilitzar-se de la seva roba, etcètera.