Mentides podrides

Mentides podrides / GETTY IMAGES Zoom

Les nenes són més tranquil·les que els nens (si els dónes llet amb valeriana?). Els germans que es porten poc temps juguen plegats (a segrestar-se, a fotre's el dit a l'ull, a atracar-se...). Si els ofereixes un menjar que no els agrada servit de maneres diferents l'acaben acceptant (mentre no sigui de color verd ni visqui a l'aigua). El mètode Estivill funciona (cert; per trastornar pares i mares no he conegut cap mètode més eficaç). El mètode Estivill no funciona (sobretot amb un pare sabotejador, una mare fleuma i un menor d'edat amb més ganes de tocar la pera que la prima de risc).

Més encara

Ui, si són petits encara, el pitjor és quan arriben a l'adolescència (ah sí? I la lumbàlgia crònica? I el desgast físic comparable a córrer una marató per setmana? I l'etapa del no? I l'etapa del per què? I les enrabiades que, a sobre, no es poden ni atribuir a les hormones?). Donar el pit aprima (encara estic esperant els efectes aprimadors retroactius, però no arriben, tu, no arriben). L'olor de la mare calma el nadó (a les quatre de la matinada... MAI). Hi ha un dia que descobreixen la lectura i es llancen (de cap a qualsevol altra activitat). L'any que ve farà el clic i madurarà (acceptem-ho, hi ha nens que són fruites de càmera frigorífica i la maduració la tenen congelada). Si la sabata li va una mica gran posi-li un mitjó gruixut i ja li anirà bé (perquè se li escaldufi el peu i que a la pell li emergeixi un vermell diabòlic). En aquesta família ja no es veu més la tele! (merda, demà juga el Barça). A casa no tenim tele (parlem amb propietat: no hi ha aparell que reprodueix el senyal digital terrestre, però sí una bonica connexió de banda ampla o, encara millor, de fibra òptica que ens permet veure teles a la carta les 24 hores en qualsevol dels quatre ordinadors que hi ha a la llar).

En voleu més?

A partir de X mesos dormen d'una tirada (aquesta X mai coincideix amb la nostra X i l'equació acaba tenint unes variables difícils de resoldre). És només una fase, ja li passarà (advertència: aquesta frase fa que emergeixin els meus gairebé inexistents instints assassins). Cada nen té el seu ritme, ja n'aprendrà... (i si arribo a fer cas a la mestra encantada d'haver-se conegut que em va dir la frase, el menor d'edat m'arriba als 18 sense saber cordar-se els cordons, escriure amb lletra llegible i fer sumes portant-ne). L'edat dels 6 als 9 anys és la més dolça (al planeta Mercuri es veu que sí, que com que no hi ha atmosfera el so no es transmet i les queixes constants no arriben a les orelles dels progenitors, però al planeta Terra, NO). No té per què quedar-se baixet, ja s'estirarà (sento comunicar a les persones benintencionades que el mètode científic del jasestirarà no ha sigut acceptat per l'OMS; si no hi ha un estudi del creixement de l'os, que la gent s'abstingui d'emetre opinions que poden generar falses expectatives o d'aquí uns anys els passaré la minuta del terapeuta curatraumes).

L'última remesa

Més val parir a l'estiu que viure la calor amb aquella panxa (i un rave!, donar pit cada dues hores és una modalitat de sauna mediterrània que no us recomano). Els nens aprenen per imitació (i llavors em pregunto: per què no endrecen, renten plats, estenen la roba i cusen les vores dels pantalons? Eh? Eh?). Els nens s'adapten a tot (aquesta sí que és veritat: s'adapten fins i tot a una mare que surt al diari amb ulleres de 3D; gràcies, fills).