EN FAMÍLIA
Criatures 19/07/2014

Menjar en família

i
Carlos González
2 min

Poder fer els àpats en família resulta beneficiós per a la nutrició, el desenvolupament i la correcta socialització dels fills.

Molts estudis científics mostren que els adolescents que mengen freqüentment amb la família consumeixen menys alcohol i tabac, mostren menys conductes agressives i menys problemes psicològics i tenen més èxit en els estudis. Els nens que mengen amb la família segueixen una dieta més sana, prenen menys llaminadures i tenen menys risc d’obesitat. Però no cal recórrer als avantatges mèdics. Ens agrada menjar en família, és un moment important i agradable, i hi tenim dret. Pares i fills ja passen massa hores separats. El menjador escolar s’hauria de reservar per als casos en què és imprescindible.

He assistit amb sorpresa al debat recent sobre si els menjadors escolars haurien de continuar oberts a l’estiu. Sembla que alguns nens no podrien menjar cada dia, si no fos així. Però, si els pares estan a l’atur, ¿per quin motiu els nens han de menjar fora de casa? Tristament, perquè s’ha creat un sistema pervers d’ajut social. S’ha dit als pares: “Us donarem menjar per als vostres fills, però només a condició que renuncieu a menjar junts”. No vull que se m’entengui malament. Sort que els menjadors escolars han permès pal·liar alguns dels efectes més greus de la crisi. El que dic és que aquesta ajuda s’hauria de canalitzar per una altra via.

Primer, perquè un bon àpat al dia no és la solució. Els nens mengen tres o quatre cops al dia. Segon, perquè els pares renuncien a menjar per alimentar els seus fills. És a dir, si en una família els nens passen gana, els pares segurament en passen encara més, i també els cal ajuda. Tercer, perquè els pobres tenen el mateix dret que els rics a menjar en família. ¿Que potser caldria obrir menjadors socials on les famílies amb dificultats poguessin menjar junts durant tot l’any? En general, crec que no. És més digne, i probablement també més econòmic, donar a aquestes famílies un salari social perquè puguin menjar a casa seva, com tothom. Cal ajudar els nens a través dels pares, no pas separant-los dels pares.

Lamentablement, les nostres autoritats sembla que tenen una gran desconfiança envers els pares, envers els ciutadans en general. “Val més que donem directament el menjar als nens, sota la nostra supervisió, perquè si donem els diners als pares s’ho gastaran en vi”, deuen pensar. Doncs, no. Quan l’estat del benestar s’ensorra, és la família la que permet a aquesta societat sobreviure amb unes xifres d’atur que fan por. Una política social que debilita els lligams familiars no és mai una bona idea, i menys ara.

stats