A finals d’agost de l’any passat van saltar les alarmes quan el Síndic de Greuges va exposar, fins i tot al Parlament, que prop de 50.000 menors de 16 anys a Catalunya patien problemes de malnutrició. Aquesta és una de les cares més lletges de la crisi. Ara, tot i que s’han incrementat les beques menjador, la situació encara queda lluny d’estar resolta. Les ajudes es poden seguir ampliant i sempre seran benvingudes, però tot indica que el problema va per llarg perquè la situació econòmica de les famílies afectades no només no millora sinó que es converteix en crònica.
En el seu moment, l’ARA en va fer un reportatge i em va preguntar com ho veia des de la meva realitat. Segueixo pensant que no tot ha d’acabar amb el voluntariat incondicional de les entitats o les AMPA. El que em fa por és que es normalitzi aquesta situació com si no es pogués solucionar d’altres maneres. No m’agradaria que els nostres alumnes no tinguessin altre remei que passar tota la seva etapa educativa amb beques. Sobretot quan són alumnes poc implicats en els estudis.
Lluitar per prosperar
Disposar d’un plat a taula no ha d’estar condicionat a un aprovat o a un suspès, però sí que cal fer pedagogia per estimular aquests adolescents a lluitar per prosperar. En el meu centre, la Creu Roja i les responsables de la cantina de l’institut han col·laborat en el servei de menjador servint de dilluns a divendres el dinar a una vintena d’alumnes de famílies desafavorides. L’experiència, segons em comenten els monitors, ha sigut molt positiva. Se’ls ha servit un dinar complet aprofitant les instal·lacions del centre, a més d’altres activitats de lleure. Això sí, sempre se’ls ha exigit un comportament impecable al menjador.
És probable que la Creu Roja ampliï la seva lloable tasca a més centres, però això voldrà dir que aquest voluntariat segueix tapant forats que algú hauria de solucionar. Durant l’estiu els menjadors escolars estan tancats, però els alumnes podran seguir alimentant-se gràcies a uns tiquets que es poden canviar per menjar en alguns establiments. Tot això ens fa seguir avançant a empentes i rodolons, quan la solució és que les famílies puguin tornar a treballar per aconseguir ingressos.
