Medicina Preventiva

Quan una persona es troba malament i decideix anar al metge a demanar ajuda, sempre es trobarà un professional que intenta fer-ho tan bé com sap.

És conscient que molts dels tractaments que fem servir avui dia seran abandonats en el futur, que alguns, fins i tot, es demostrarà que són perjudicials, que alguns medicaments seran retirats del mercat. Però aquesta persona està patint i et demana ajuda, i has de fer el que en aquell moment creguis que és millor. La medicina preventiva, però, és molt diferent. Una persona està sana, o com a mínim se sent sana (¿és el mateix o no ho és?). Està tranquil·lament a casa seva, i són els metges -o les autoritats sanitàries- els que, sense que ningú els hagi demanat res, fan servir la televisió i altres mitjans de comunicació o bé envien cartes i reparteixen fullets o aprofiten oportunament que el pacient va al metge per un altre motiu, i li donen un consell relatiu a la seva salut, fent-li canviar el seu estil de vida o recomant-li una certa prova diagnòstica o un cert tractament.

Per fer això hem d'estar molt, molt, molt segurs que el consell que donem és realment útil per a la salut de la persona, amb un resultat que en compensa el cost i l'esforç i, sobretot, que no té efectes secundaris importants. Estem molt segurs que el tabac és perjudicial. I l'alcohol. Altres recomanacions, però, s'han fet sense tenir totes les dades. Ja hem parlat en aquestes pàgines de les mamografies per detectar el càncer de mama: els seus beneficis són petits, i potser no superen els riscos (angoixa per falses alarmes, tractament excessiu de tumors de baixa malignitat que mai haurien donat la cara...). L'autoexploració mamària (quantes hores han dedicat metges i infermeres a ensenyar la tècnica correcta!) ja fa molt que no es recomana: s'ha demostrat que és completament inútil. Tan inútil com el cribatge del càncer de pròstata amb la PSA, o la detecció precoç de l'escoliosi a les revisions escolars.

I el control del nen sa? Quines de les coses que fem amb els nens sans són realment útils, a part de les vacunes? Sovint, els metges creem ansietat amb les nostres valoracions inadequades del pes i el creixement de l'infant o provoquem el deslletament precoç o donem consells que, com a mínim, no milloren en res la salut dels infants ("no l'agafis a coll, no te'l fiquis al llit, deixa'l plorar..."). Les absurdes recomanacions de calendaris d'alimentació obsessius ("50 g de pastanaga, 50 g de pollastre...") provoquen angoixa a molts pares, baralles en moltes famílies i rebuig de l'alimentació en molts nens. I els anys que vam passar recomant que els nadons dormissin de boca terrosa? Tot plegat fa por.