Medicaments i embaràs

La història de l'ús de medicaments durant l'embaràs ve marcada per dues tragèdies. Parlem-ne

La primera va ser l'epidèmia de focomèlia, una greu malformació congènita que afecta els braços o les cames, reduïts en els casos extrems a un monyó. Uns deu o vint mil nens van néixer amb focomèlia a tot el món a finals dels anys 50 i començaments dels 60. El 1961 un ginecòleg australià, el Dr. McBride, va ser el primer a proposar que la culpable podia ser la talidomida, un medicament comercialitzat el 1957 i recomanat com a sedant i per al tractament de les nàusees de l'embaràs. Els estudis van confirmar ràpidament la hipòtesi i la talidomida va ser retirada del mercat al Regne Unit el 1961, i a tot el món poc després. Abans de la talidomida, ningú no sospitava que els medicaments podien afectar el fetus i, ni de bon tros, que podien tenir un impacte tan gran.

La segona tragèdia va ser aparentment molt similar, però en el fons era molt diferent: una catàstrofe de cobdícia i falsa ciència. Un altre medicament emprat per al tractament de les nàusees de l'embaràs era el Bendectin, comercialitzat el 1956 als Estats Units com una barreja d'un antihistamínic (doxilamina), un antiespasmòdic (dicicloverina) i vitamina B6. A partir del 1976 es va treure la dicicloverina de la fórmula, en comprovar que no millorava l'eficàcia. A Espanya es deia Merbental. El 1981 el mateix Dr. McBride va publicar un estudi indicant que produïa malformacions en conills. Cap estudi en humans confirmava que produís cap malformació, però més de 30 milions de dones l'havien pres i, entre elles, lògicament, van néixer, per pura coincidència, molts nens malformats. Va haver-hi demandes milionàries, i McBride actuava com a pèrit als judicis; finalment, el 1983 el laboratori fabricant va decidir retirar el medicament perquè, senzillament, no guanyava prou per pagar advocats. Més tard, els mateixos col·laboradors de McBride el van denunciar per haver falsificat l'estudi inicial sobre els conills. No va ser un error, sinó que es va inventar dades sobre experiments inexistents. El 1993 el van expulsar del col·legi de metges.

Afortunadament, un altre laboratori es va llançar immediatament a fabricar el medicament (aquí es diu Cariban). Però no als Estats Units, on han passat 30 anys fins que, fa uns mesos, un laboratori s'ha atrevit a fabricar-lo de nou. Durant trenta anys, les embarassades nord-americanes no han tingut cap tractament efectiu per a les nàusees. El nombre de dones hospitalitzades per vòmits greus durant l'embaràs es va doblar, sense que disminuís gens ni mica el percentatge de nens nascuts amb malformacions.