Engego la ràdio al matí i els anuncis no deixen de repetir dues parauletes: energia i alegria, alegria i energia. Les fan servir per vendre de tot: cereals, cafès, cotxes, laxants i el que sigui, i jo em pregunto si de debò l'alegria i l'energia són presents als matins d'aquesta família meva. Observo al meu voltant i veig dos menors d'edat enfavats mirant les notícies de la tele (el motiu pel qual miren deu minuts de notícies i prou l'explicaré a un altre article), una menor d'edat emprenyada perquè el pare de les criatures ha monopolitzat el lavabo per afaitar-se, i servidora xarrupant cafè, enyorant el llit i, alhora, calculant si amb cinc minuts la casa pot quedar recollida-dissimulada i els nens higienitzats-llestos per anar a escola. Energia, alegria i dubtes.

Energia

Al matí, quan el despertador m'obliga a obrir els ulls trigo pocs instants a engegar la maquinària i quan ho faig, esgarrifada, adquireixo l'aspecte cadavèric d'un membre de la família Adams en recordar la quantitat de coses que he de fer i he d'aconseguir que facin en 60 minuts. Al matí, d'energia en gasto, i molta. Altra cosa és que aconsegueixi que tothom faci el mateix.

La gran no té problemes d'aquesta mena. És una menor d'edat sostenible: gasta molta energia però també en genera moltíssima. Als matins s'autogestiona sola i més des que estudia secundària i s'ha alliberat de l'obligació de fer el mateix horari que els seus dos germans petits, també coneguts com: aquell parell. Aquell parell són dos menors d'edat prou grans per activar-se i gestionar-se sols però que sovint no ho fan. "Què fan aquell parell? -pregunto-, ja s'han llevat?" La resposta habitual és la negativa, o la positiva amb l'afegit d'algun "però" acompanyat d'una descripció subversiva tipus "estan jugant amb els coixins a Star Wars" o "s'estan pintant un tatuatge a les cuixes amb retoladors". En resum, un parell de dormilegues i àcrates a qui la disciplina escolar provoca pell atòpica i hèrnies discals espirituals i, a qui, de vegades, a èpoques, aconseguir fer fora de casa a l'hora convinguda costa. Per ara, dues setmanes després d'arrencar, el resultat és irregular. El segon dia ja clapaven sense misericòrdia mitja hora després d'haver-los despertat i després la cosa ha anat en sintonia amb les fases lunars, creixent i decreixent.

Alegria

L'estat d'ànim ja és un tema més delicat perquè fins i tot quan les coses sembla que vagin com una seda de cop una bomba de neutrons de mal humor em pot explotar a la cara. El motiu pot ser qualsevol: un que bloqueja el vàter amb un atac sobtat quan l'altre té un altre atac sobtat, una altra que no troba el mòbil i que sospita que tot és un complot per tenir-la aïllada, i un tercer que declara que ell ha nascut de família noble i que no té obligació d'escombrar el menjador... La mala llet per esmorzar em posa de molt mala llet i els tralalà que procuro cantar de bon matí es transformen en alguna cosa menys harmònica i hippy . I, després, quan ja són a escola, em sento fatal. Estarem hores sense veure'ns i l'últim que recordaran de mi és aquella sessió de boxa verbal. De vegades la paranoia se'm dispara i penso: "Si ara em cau una rentadora al cap, què? Quin record tan galdós!" Per tant, ara que tot comença m'he subscrit als fascicles d'autoajuda Com esdevenir un bon estoic a veure si m'il·lumino. Desitgeu-me sort.

e