M. JESÚS COMELLAS

¿Massa activitats a més de l'escola?

Sempre ens sembla que les criatures no aprenen i perden el temps -aquest preuat valor que se'ns escapa- si no els proposem activitats serioses. Però només cal escoltar i mirar què fan per dir ràpidament: d'on ho ha tret, això? Com ho sap? I és que no paren d'aprendre, potser no el que voldríem o el que ens diuen que cal aprendre. Hi ha un debat, ben viu, que assegura que cal començar tan aviat com es pugui, que així arribaran més lluny i amb més èxit. Però què és el que cal començar ben aviat? A mirar llibres i pantalles? ¿O també és important i, potser més, mirar el que hi ha al voltant, veure que arriben les orenetes i entendre que ens són amigues perquè es mengen els mosquits?

Possiblement caldria comprendre que el millor aprenentatge és el que té sentit en el moment en què es fa, que serveix per entendre el que es veu i es viu i que per això és important oferir moltes oportunitats per veure i viure. També és cert que caldrà, després, endreçar tota aquesta informació. Fer-ho al revés no té ni la meitat de sentit i té el doble de risc de no quedar com a base de noves experiències.

Llavors això ens porta a un dilema: què fem en el temps lliure? Bé, realment potser diem: què fem quan surten d'escola? ¿I ara, a l'estiu, oblidaran tot el que han après? Llavors ja ens ve quasi donada la resposta. "Cal que facin deures escolars durant l'estiu per mantenir els aprenentatges". Bé. O també es podria mirar des d'un altre punt de vista i es podria respondre d'una manera una mica cínica: ¿si s'ha après, com és que es pot oblidar tan ràpidament? ¿O és que no ho han après i tan sols ho han mecanitzat?

Davant d'un dubte tan profund, potser es poden trobar alternatives que puguin ser més assenyades, sobretot per a les criatures i des del punt de vista familiar. ¿Pot ser que els puguem deixar aplicar el que han après a l'escola, segons les possibilitats de cada família, perquè entenguin que és útil i necessari? Això, de fet, no seria gaire complicat, gens costós econòmicament i molt eficaç. Es tracta de participar en la vida diària. Amb les petites situacions quotidianes s'aprèn a fer servir molts dels aprenentatges escolars i s'afavoreix que l'escola reconegui el valor educatiu que hi ha en tots els aprenentatges que es fan en l'entorn familiar, on hi passen moltes coses interessants.