LÍDIA JUANMARTÍ

Mascotes i canalla fan equip

Del canicròs a l’hipoteràpia: esport i tractaments amb gossos i cavalls

Mascotes i canalla fan equip / FOTO: M. GARCÍA / X. BERTRAL Zoom

Any rere any augmenten el nombre d’animals de companyia a les llars, amb un registre que ja inclou més de 164.000 gossos censats a Catalunya. També creixen els adeptes al running i cada vegada es poden veure més corredors trepitjant asfalt i pols en pobles i ciutats. El Guillem té 15 anys i l’apassionen aquestes dues modes que ara estan molt esteses: córrer i tenir gos. Ell ha trobat la manera de combinar-les a través del canicròs. Surt a córrer per la muntanya lligat al Goku, el seu brac bretó.

L’origen d’aquesta modalitat prové del múixing, l’esport d’hivern del trineu estirat per gossos. Es tracta d’una disciplina amb llarga tradició a Europa i, tot i que a casa nostra encara és minoritària, ja trobem alguns corredors menuts que s’animen a formar equip amb la seva mascota.

Andrés Bustos, president de l’Associació Espanyola de Múixers (AEM), confirma que “cada temporada d’hivern més clubs aposten per incloure curses de canicròs al seu calendari” i que “en cadascuna d’aquestes competicions hi participen uns 5 o 6 joves”. Bustos aporta més detalls d’aquesta pràctica esportiva en auge: “Consisteix a córrer amb la companyia i l’ajuda del teu gos. El gos tiba del corredor a través d’una línia de tir que incorpora una zona d’amortiment i un mosquetó d’alliberament ràpid per deixar-se anar en cas d’emergència”. El canicròs està obert a tot tipus de gossos, els únics requisits són que “tinguin més d’un any d’edat, que portin xip i que estiguin sans i vacunats”, afegeix.

El president de l’AEM destaca que “aquesta pràctica permet gaudir de la naturalesa i de l’entorn i crea complicitat entre gos i corredor, ja que per arribar a formar un bon equip han de conèixer-se i entendre’s, enfortint el vincle afectiu”. El Guillem ho confirma: “Em fa molt feliç sortir a córrer per la muntanya amb el Goku”. El que ha sigut tres vegades campió júnior de la lliga catalana de canicròs recomana aquest esport a altres joves.

Un altre dels beneficis que aporta a la canalla fer esport amb animals és la millora del desenvolupament educatiu, ja que els petits de casa han d’assumir responsabilitats, aprenent a tenir cura i respecte per la seva mascota. Segons l’especialista en didàctica de l’educació física i de l’esport Enric M. Sebastiani, “quan els nens es relacionen amb animals, fent activitat física o esport, es produeix un impacte directe a les seves emocions; es tracta d’una relació sana, que no jutja, que ofereix la possibilitat d’estimar i de sentir-se estimat i que aporta tranquil·litat i seguretat”.

El millor amic del nen

Quan un gos entra a una habitació d’hospital, a l’infant se li il·luminen els ulls, se li dibuixa un somriure als llavis i només pensa a acaronar-lo, abraçar-lo i jugar. Són alguns dels efectes positius a l’hora d’utilitzar animals per a finalitats terapèutiques, de socialització i comunicació.

L’Hospital Sant Joan de Déu és pioner en la presència de gossos en un centre hospitalari. La unitat d’intervencions assistides amb gossos està integrada per professionals de l’hospital i del Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) que treballen conjuntament per facilitar la recuperació dels infants ingressats i millorar el seu estat anímic a través del programa Ànimalnen. A banda de les teràpies canines de suport als professionals sanitaris en la tasca assistencial, també desenvolupen activitats de difusió, formació, investigació i exportació del model. “Cal fer molta feina de divulgació per evitar confusions com pensar que els gossos curen. Qui cura són els metges. Els gossos ajuden a fer-ho més fàcil”, diu el coordinador de la unitat, Francisco Javier Lozano.

Vuit gossos ensinistrats formen l’equip caní i cada dia dos gossos i dos tècnics visiten els infants hospitalitzats. “Passejant, jugant o donant menjar a l’animal els nens fan els exercicis de rehabilitació requerits i disminueix la seva percepció de dolor”, exemplifica Lozano. També són presents a urgències per tranquil·litzar i distreure els menuts en els moments crítics, “com quan se’ls posa una injecció”, afegeix el coordinador de la unitat.

Així mateix, es poden treballar bloquejos emocionals, combatre pors o motivar els nens amb l’ajuda dels gossos. “Vam tenir el cas d’un nen de 8 anys que va haver de ser intervingut d’urgència perquè el gos d’una amiga l’havia mossegat a la cara. Després de la cirurgia reparadora, l’equip mèdic va voler que tornés a tenir contacte amb un gos abans que se li desenvolupés una fòbia. L’endemà ja s’havia fet amic de la Dansa -una de les gosses de la unitat- i la seva reflexió va ser: «Hi ha gossos bons i gossos dolents, com en la vida»”, remarca Lozano.

El Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental també ha posat en marxa un programa de treball amb gossos per a pacients adolescents ingressats a l’hospital de Sant Boi de Llobregat. La responsable de comunicació del centre explica que “aquesta teràpia consisteix a treballar durant diverses setmanes amb adolescents ingressats fins que aconsegueixin guiar els gossos per un recorregut d’agilitat, superant els obstacles amb destresa i disciplina”. El perfil dels pacients que accedeixen a aquesta teràpia acostumen a ser joves amb malalties mentals greus i amb trastorns relacionals i de conducta.

Un exemple dels beneficis terapèutics del treball amb gossos és el cas d’una noia que a l’inici de les sessions en grup tenia grans dificultats d’interacció, comunicació i gestió de les emocions. “La primera vegada que va entrar en contacte amb els gossos, se li va encendre una llum diferent a la mirada i, lentament, l’equip multidisciplinari del centre va poder treballar amb ella diferents aspectes que van ajudar-la a millorar”.

Un altre projecte de teràpia amb gossos és el que la Fundació Affinity i la Generalitat de Catalunya han iniciat com una part de l’atenció als menors tutelats. El programa Buddies va dirigit a infants i adolescents que estan sota la custòdia del govern després d’haver patit situacions de maltractament, abandonament o desaparició dels seus pares o tutors. “Aquests antecedents familiars fan que siguin joves amb moltes carències. Donar resposta a les seves necessitats afectives és l’objectiu del projecte. I els gossos són l’eina ideal, perquè, rere l’aparença del joc, en realitat hi ha una teràpia”, apunta Maribel Vila, tècnica de teràpies assistides amb animals de companyia de la Fundació Affinity.

El Buddies ha estat en fase de proves durant dotze setmanes al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) Joan Torras de Barcelona i en aquests moments s’està duent a terme l’avaluació del programa per demostrar si realment aquest vincle amb els animals ha sigut beneficiós en la vida i la conducta d’aquests joves i per comprovar si aquest impacte té un efecte durador en el temps. “A nivell personal he pogut constatar com s’han obert a nivell afectiu, emocional i social gràcies a la presència dels gossos. I, ara que ja ha finalitzat el programa, encara m’escriuen per WhatsApp per interessar-se pels animals”, diu emocionada Vila.

A cavall de la teràpia

Com passa amb els gossos, els cavalls també permeten fer tractaments rehabilitadors. L’hipoteràpia inclou diferents tècniques que es fan amb cavalls per a persones amb discapacitat psíquica, física o sensorial, per tractar trastorns mentals, emocionals, del llenguatge o de l’aprenentatge i per millorar problemes de conducta o d’exclusió social. “El cavall és un animal que es mostra dòcil, sensible i noble. A més, té un valor afegit sobre la resta d’animals a l’hora de fer tractaments, ja que es pot muntar, substituint les cames. Així, a banda de la teràpia psíquica, aprofitant el moviment natural del cavall es pot fer teràpia física”, explica Jordi Ros, monitor d’equinoteràpia.

D’altra banda, amb el maneig i cura de l’animal i organitzant l’equip, els joves amb problemes de relacions socials i de conducta aconsegueixen millores en aspectes d’aprenentatge i socialització. Aquest és el cas de l’Alba Pla, que de petita va forjar un vincle especial amb els cavalls, que la van ajugar a créixer: “De menuda era una nena molt rebel i amb l’arribada de l’adolescència aquelles rabietes ja arribaven a condicionar el meu dia a dia. Ara puc assegurar que els cavalls m’han ajudat. Tenir un animal et fa agafar responsabilitats. Jo sempre he sigut una persona molt nerviosa i impulsiva, i el tracte amb cavalls m’ha ajudat a calmar aquest neguit”.