Marlon Brando

Marlon Brando / ARXIU Zoom

Marlon Brando és un altre personatge a qui la seva passió -actuar- li va fer de salvavides quan, de petit, estava a punt d'enfonsar-se. La seva infància va ser trista, plena de conflictes, inestable i mancada d'afecte. Era el fill petit del matrimoni format pel representant de productes químics Marlon i l'actriu amateur Dorothy. Ell pertanyia a una família d'emigrants francesos que van americanitzar el cognom Brandeau, i ella era d'ascendència irlandesa. La parella va tenir dues nenes, Jocelyn i Frances, i finalment el nen, Marlon, conegut en l'àmbit familiar amb el sobrenom de Bud.

El seu pare era un home de caràcter fort, molt esquerp, i que passava poc temps a casa. La seva feina va obligar la família a canviar diverses vegades de residència, abans d'instal·lar-se definitivament a una granja de Libertyville, a Illinois. La seva mare sempre havia volgut ser actriu, però el matrimoni i la maternitat la van obligar a abandonar el seu somni. La Dorothy va buscar aleshores dos refugis: el teatre amateur i la beguda. La mare de Brando va ser la principal impulsora d'un grup de teatre a Omaha a finals de la dècada dels vint, pel qual va passar, entre d'altres, Henry Fonda. El petit Marlon s'avenia molt amb la seva mare, a qui admirava, i en canvi, mai no va establir cap comunicació amb el seu pare, un home que podia arribar a ser violent. El noi va sentir-se atret pel món del teatre des de petit i aviat va demostrar que tenia una gran facilitat per imitar els gestos i la veu dels actors o de qualsevol persona que es proposés. Quan ja era una estrella de Hollywood, Brando va recordar públicament la figura de la seva mare i va admetre: "Ho era tot per a mi, però quan jo tornava de l'escola a casa no hi havia ningú, la nevera estava buida i sonava el telèfon. Era algú que trucava des d'algun bar i deia: «Tenim aquí una dona que val més que algú vingui a recollir»".

El matrimoni dels pares de Brando va fracassar quan ell tenia onze anys. La mare va agafar els tres fills i va marxar a viure a Califòrnia, però, dos anys després, el Marlon i la Dorothy es van reconciliar. El petit Marlon va haver de tornar a Illinois i a les habituals baralles entre els seus pares. Va reaccionar, com era de preveure, amb un comportament rebel que li va comportar l'expulsió de diverses escoles. Quan acabava de fer disset anys, empès per la urgència de marxar de casa i aconsellat pel seu pare, va ingressar en una acadèmia militar. Els Estats Units acabaven d'entrar en la Segona Guerra Mundial.

L'actor deia que va ser la pitjor època de la seva vida. Odiava la disciplina i no sentia cap desig d'anar al front a lluitar pel seu país. Se'n va lliurar, segons algunes fonts, per la miopia, i, segons altres informacions, pel seu caràcter conflictiu. Va ser expulsat de l'acadèmia militar dos anys després d'haver-hi ingressat. Mentrestant, les seves germanes grans, primer Jocelyn i després Frances, s'havien independitzat i vivien a Nova York, on estudiaven art dramàtic. Els tres germans van provar sort en el món de la interpretació però només ell, Marlon Brando, va aconseguir fer-s'hi un nom.