Marichalar ens fa quedar malament

Marichalar ens  fa quedar malament Zoom

Els prínceps van portar les seves filles a veure el seu cosí ferit de bala i una emissora de ràdio va remarcar que, en sortir de la clínica, així que les van asseure al cotxe, els van cordar el cinturó de seguretat. La intenció del periodista era clara: volia il·lustrar la preocupació cívica de l'hereu de la corona, en contrast amb la imprudència protagonitzada pel seu cunyat separat, Jaime de Marichalar.

Els separats no som un gremi, i no tenim en comú res més que el fet d'estar separats, però la gent no ho veu així, de manera que Marichalar ens fa quedar malament al conjunt d'homes separats. Perquè hi ha la idea perversa, que comparteixen alguns i algunes jutges, que els pares no estem tan capacitats com les mares per educar els fills i ocupar-nos del seu benestar.

Per això als jutjats, per demostrar la poca atenció que un pare dedica als seu fills, els fan preguntes del tipus "com es diu la tutora de la nena" o "quan li toca la pròxima vacuna al nen", com si la felicitat de les criatures depengués només de les capacitats organitzatives i d'intendència del progenitor.

Imagineu-vos que un bon dia les estadístiques evidencien que els fills de separats amb custòdia compartida tenen més accidents de caça, o suspenen més, o van sense el cinturó de seguretat (com es veu que fa la reina d'Anglaterra, i no li posen multes) o estan més mal alimentats, o tenen més polls que els que viuen amb un sol progenitor. I que es pugui arribar a la conclusió que els homes, per exemple, garanteixen més el benestar i la formació dels fills que no pas les dones. O a l'inrevés.

Aposta per la custòdia compartida

Doncs bé: fins i tot en aquest cas hipotètic, jo seguiria sent partidari de la custòdia compartida, perquè més enllà del nombre de polls o dels greixos saturats de la dieta, hi ha altres factors molt més difícils de comptar en cap estadística que em permeten sospitar que els nens necessiten pare i mare encara que un dels dos tendeixi amb massa freqüència a escalfar-los pizzes precuinades o no tingui per costum passar-los la pinta dels polls.

Però mentre no disposem d'aquests estudis, val més que no atiem el prejudici que fa, més dels pares que de les mares, un desastre per als nens.

Convé que tots, pares i mares, ens aprenguem el nom de la tutora de la nena, i que vigilem els polls, i que no els deixem jugar, si són menors de catorze anys, amb escopetes de caça.