NÚRIA JUANICO

Mares abans dels 25 anys

L’edat mitjana per ser mares entre les catalanes se situa per sobre dels 30. Però hi ha excepcions buscades

Mares abans dels 25 anys L’edat mitjana per ser mares entre les catalanes se situa per sobre dels 30. Però hi ha excepcions buscades / FOTO: CRISTINA CALDERER Zoom

Tenen entre 24 i 26 anys i gairebé no dormen. Lluny de sortir de festa i passar la nit en vetlla, no poden aclucar l’ull perquè de seguida les desperta un plor o un crit dels seus fills. I ho expliquen amb un somriure a la cara que demostra que no canviarien aquest cansament per res del món.

Amb el Biel -d’un any i mig- a la falda, la Núria Ramon assegura que, des de petita, “volia ser mare abans dels 25 anys, tant sí com no”. Un somni que, en part, ha pogut complir gràcies a les circumstàncies laborals. “Abans de tenir un fill, jo i el meu company havíem de disposar de les condicions econòmiques necessàries”, subratlla. Ella es considera afortunada, perquè quan va acabar la carrera de magisteri va aconseguir una plaça en una escola de Rubí que li va permetre començar a treballar de mestra amb només 23 anys. El seu company també tenia una feina estable i tot plegat els va empènyer a convertir-se en pares a una edat en què molts joves encara busquen estabilitat per emancipar-se.

“Per als meus amics va ser un xoc”, admet la Núria Ramon, que recorda que li preguntaven “si n’era conscient i si estava boja”. I és que l’arribada del Biel va capgirar-los les rutines i l’economia domèstica. Ramon apunta que “un fill és una despesa” i que ells van optar per retallar en oci. “Ara sortim menys de nit i mengem més a casa. Tenim un altre ritme de vida”, diu.

La Lara Francolí, de 24 anys, viu una situació semblant. Ella és mare de la Nora, que amb només dos mesos de vida li ha fet substituir les nits al cinema pels bolquers i els xumets. “Fem un oci més familiar”, explica mentre la nena s’acaba el biberó. En el seu cas, disposa d’un contracte a mitja jornada que li proporciona “un mínim d’ingressos assegurat”, ja que el seu company és pintor i, en el seu cas, “la feina va i ve”. Per això tots dos són conscients que la Nora “s’haurà d’acostumar a viure sense grans luxes”, alhora que ells renuncien a certes coses perquè la nena “pugui tenir el que necessita per viure”.

Avis treballadors

Els avis exerceixen de coixí per a molts pares enfeinats que necessiten cangurs d’un moment a l’altre o en hores estranyes. Però si les mares són joves, en general els avis també ho són, i això implica que molts d’ells encara treballen i no es poden fer càrrec dels néts durant la jornada laboral. Francolí explica que la seva mare cuida la Nora algunes tardes, però que al matí tant ella com l’avi treballen i no hi pot comptar. “Quan se m’acabi la baixa maternal, hauré de portar la nena a la llar d’infants”, diu.

La Núria Ramon ha seguit una pauta similar i el Biel passa els matins a l’escola bressol. Els avis del nen són mestres en actiu, però la mare ha trobat una solució perquè el Biel pugui dinar amb algú de la família. El germà d’ella estudia a les tardes a la universitat, de manera que al matí pot anar a buscar el seu nebot i cuidar-se’n fins que la mare torna de la feina. “Com que vol ser mestre, encarregar-se del Biel li serveix per fer pràctiques”, bromeja Ramon.

Si bé a la majoria d’avis els cau la baba amb els néts, les primeres reaccions després de saber que la filla està embarassada són del tot imprevisibles. “Primer es van espantar molt; no s’ho esperaven gens, perquè sóc jove”, rememora Francolí, que subratlla que “ara estan encantats amb la nena”.

L’Helena Austrich, que té 24 anys i és mare de la Carla des de fa un mes i mig, va viure una situació surrealista. “La meva germana no podia parar de riure, la mare estava en xoc i el pare creia que li estava fent una broma”, recorda. Una vegada va passar el moment de sorpresa inicial, Austrich també reconeix que “s’ho van prendre molt bé” i que la nena és la nineta dels ulls de tota la família.

Més energia

Totes tenen molts arguments per defensar la maternitat abans dels 25 anys. Austrich considera que “es pot jugar més i millor amb els fills, perquè el cos aguanta el ritme” i, en la mateixa línia, Ramon destaca: “Pots arrossegar-te per terra amb ells, tens més energia”. També asseguren: “Ets més activa i, físicament, el desgast és menor”. De fet, els beneficis de la maternitat a aquestes edats estan comprovats mèdicament. “A partir dels 35 anys augmenta el risc que el nadó tingui síndrome de Down”, apunta la presidenta de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia (SCOG), Elena Carreras. A més, “els problemes de diabetis durant l’embaràs augmenten en mares d’edats avançades, com també les possibilitats de desenvolupar una preeclàmpsia (hipertensió) perquè la formació de la placenta no és tan bona”, afirma.

A tot plegat, cal afegir-hi que les mares joves tenen menys problemes d’esterilitat, ja que els òvuls tenen una alta probabilitat de ser fecundats. Segons Carreras, “la qualitat disminueix amb l’edat i hi ha més avortaments espontanis”, a banda que “la recuperació postpart és més fàcil quan s’és jove”. Per a la presidenta de la SCOG, “l’edat ideal per tenir fills se situa entre els 18 i els 35 anys”. Abans dels 18 també resulta perillós, ja que “la mare no ha acabat de créixer” i “ella i el fetus competeixen pels mateixos recursos”.

Un vincle diferent

Els avantatges no només són físics. Totes les mares coincideixen a afirmar que ser joves els permet tenir “més connexió amb els fills”, ja que la distància temporal que els separa és menor i, per tant, “resulta més senzill entendre’ls”. Segons Austrich, la diferència d’edat entre ella i la Carla prendrà sentit, sobretot, a l’adolescència. “És una etapa que no em queda llunyana, podré estar més a prop de la meva filla i comprendre-la”, diu.

La Lídia Santasusagna, de 27 anys, ja fa temps que percep que el vincle amb el seu fill, el Gorka, és diferent del d’altres mares. Només 19 anys la separen del nen, que en té vuit, i això ha repercutit directament en la seva relació. “Som més amics, ens expliquem moltes coses amb una confiança especial”, apunta Santasusagna, per a qui ser mare va suposar “fer-se gran de cop”. Ara bé, és conscient que el 2006, quan va néixer el Gorka, l’entorn econòmic era més favorable a la maternitat. “Vaig fer tres entrevistes de feina quan estava embarassada i en totes tres em van agafar, així que vaig poder triar on volia treballar. Ara, amb la crisi econòmica, aquesta situació resulta impensable”, admet.

I és que la societat no ho posa gens fàcil. “La manera en què funciona tot afavoreix que cada vegada es tinguin fills més tard”, lamenta l’Helena Austrich, sobretot perquè “les etapes vitals s’allarguen i resulta molt complicat trobar una estabilitat econòmica abans dels 30 anys”. Malgrat que el cos està preparat per reproduir-se, encara persisteixen certs prejudicis que també posen bastons a les rodes a la maternitat primerenca. “La gent es pensa que no l’has buscat, socialment no està ben vist. Però no cal comprar-se una casa abans de tenir un fill”, explica Austrich. És una sensació que comparteix amb les altres mares, però totes consideren que el millor és tirar endavant sense fer-ne cas. De fet, totes afirmen que tenir un fill no significa deixar de fer la vida que vols.

L’Helena Austrich i la Lídia Santasusagna han reprès els estudis i la Lara Francolí, que és llicenciada en serveis socials, tornarà a buscar feina al sector. Tot i que la manera d’organitzar-se canvia, les aficions també es poden mantenir si se sap gestionar bé el temps i adaptar les activitats. El Biel n’és un clar exemple: s’ha convertit en un dels castellers més joves dels Minyons de Terrassa. Com que els pares pertanyen a la colla, se l’emporten a les actuacions i ell ja s’enfila per l’esquena de la mare amb vocació d’enxaneta. “Podem fer una vida conjunta sense trencar-li els ritmes biològics”, diu la Núria, que, com la resta de les mares, creu que només “cal incorporar una tercera persona als teus plans”. Ara que ho han viscut, cap d’elles canviaria el seu passat.