Mares exigents

En general els que tenen la custòdia compartida és perquè els homes l’han demanat i les dones l’han acceptat. És com una concessió que se’ns fa, la qual cosa em sembla absolutament reaccionària i injusta. Però també conec alguna separada que ha demanat i aconseguit la compartida en contra de la idea inicial del seu ex, que no concebia una altra fórmula que la custòdia de la mare i un règim de visites per a ell. Trobo que és una gran contradicció que mirem d’avançar cap a una societat cada vegada més igualitària i continuem veient bé que en cas de separació la custòdia la tingui només la mare.

Hi ha gent que encara es pensa que la custòdia compartida és una cosa de pares enrotllats, gairebé alternatius. I entre aquesta gent hi ha moltes dones. Perquè és evident que no només són els homes els que defensen, ni que sigui d’una manera inconscient, les restes d’una cultura patriarcal que atorgava exclusivament a les dones la cura de les criatures. Aquestes dones, quan l’ex els diu que s’estima més la custòdia de la mare, estan encantades de la vida.

Que l’exigeixin elles

Un primer pas en la igualtat ha estat que alguns homes demanin la compartida i algunes dones l’acceptin. El segon pas hauria de ser que les dones l’exigeixin. Perquè ells no ho faran! Exigir la compartida és exigir que la relació de la parella trencada sigui freqüent i cordial, i això és bo per als nens. Exigir la compartida és exigir més temps lliure i millors condicions per refer la vida personal. I fer alguna cosa més que cuidar criatures. I poder compaginar la vida professional i la criança. Exigir la compartida és exigir als homes que s’espavilin, cuinin, cusin botons, facin entrepans, portin els nens al metge... És exigir-los que parlin amb els seus fills i participin plenament en la seva educació. Que no estiguin absents, com tants pares feliçment casats. Gràcies a la compartida els homes també diem que tenim la nena amb la varicel·la i hem de sortir una mica abans de la feina. I això és bo també per a la dinàmica dels equips a les empreses.

D’acord: no voleu conviure més amb aquest home. Però si hi heu tingut fills, exigiu-li que se n’ocupi, que n’aprengui, que s’espavili. I si us fa creure que és un inútil per a aquestes qüestions, no us ho cregueu.