AINHOA BOIX

Manualitats, font de creativitat i autoestima

Jocs manuals per treballar les habilitats motrius

Manualitats, font de creativitat i autoestima Jocs manuals per treballar  les habilitats motrius / FOTO: PERE VIRGILI / PINS ART Zoom

Vinyet Duran és politòloga i comunicadora i des de fa dos anys té el seu propi blog. Es diu Small&Nice i, a més de les seves vivències i reflexions com a mare, hi comparteix una de les seves grans aficions: el do it yourself (DIY) o fes-ho tu mateix, un corrent que neix com a oposició al consumisme ferotge que vivim i que es basa en la fabricació o reciclatge de materials com a alternativa a la compra de roba, objectes decoratius i fins i tot mobles. Són, segons explica Duran, com les manualitats de tota la vida, però amb una filosofia que va més enllà del crear pel crear.

En el seu blog hi ha activitats DIY perquè altres mares o pares les puguin fer de manera individual però sobretot perquè les abordin amb les criatures, i fins i tot perquè els nens les facin sols, sense l’ajuda d’un adult. Al seu fill li entusiasma i a ella li encanta compartir els seus moments d’oci amb ell i veure com, amb un simple tros de paper i unes pintures, es diverteix, desenvolupa les seves habilitats motores i la seva creativitat i aprèn a resoldre i superar dificultats. I encara que Duran no es considera experta en la matèria, no va desencaminada a l’hora d’atorgar atributs com la imaginació o la motricitat a les manualitats.

Eines d’aprenentatge

Són molts els professionals de l’educació que utilitzen la pintura, el modelatge o el retalla i enganxa per desenvolupar la motricitat fina dels nens, per donar-los a conèixer els colors, les formes i els nombres i per impulsar la seva imaginació. Aquest és el cas d’Elisa Arceri, una de les coordinadores de l’acadèmia La Llibreta (València) i gran defensora de les manualitats com a instrument per a l’aprenentatge i la creativitat. Bona mostra d’això és el projecte Art & English, que impulsa aquest centre i que combina una cosa que és innata en el nen -la necessitat de tocar i crear amb les mans- amb una altra que en principi li és aliena -com és un altre idioma (l’anglès, en aquest cas)-. Gràcies als gestos de les professores i a activitats tan diverses com fer galetes, fabricar la pròpia plastilina o crear un mòbil per a l’habitació, els més petits van assimilant aquest idioma, van incorporant noves paraules al seu vocabulari i, amb el temps, les van utilitzant per comunicar-se amb la seva mestra. És el que es coneix com a sensory play, és a dir, aprendre un idioma amb tots els sentits -oïda, tacte, gust, vista i olfacte- i de la manera més real possible.

“A les classes utilitzem molt els gestos i els objectes perquè els nens ens entenguin. Potser no comprenen les paraules però sí les instruccions, perquè gesticulem molt i ells poden veure i tocar els materials que tenen al davant”, comenta Arceri, que recorda que a més d’aprendre anglès altres objectius d’aquesta iniciativa són introduir els nens al món de l’art, potenciar la seva creativitat i incentivar la confiança en ells mateixos. I és que, segons explica la docent, quan un nen pinta o construeix un objecte amb les mans no només expressa els seus gustos i sentiments, sinó que també reforça la seva autoestima.

Múltiples beneficis

Lluny de mostrar desacord, psicòlogues infantils i psicopedagoges com Inmaculada Gil i Virginia Carrera donen la raó als que, com l’autora de Small&Nice o la coordinadora de La Llibreta, associen activitats manuals a conceptes com aprenentatge, imaginació, creativitat i seguretat. Expliquen que el tacte desenvolupa un paper molt important en els primers anys de vida de l’infant. Palpant, manipulant i movent-se aprenen a controlar el seu cos, descobreixen el món que els envolta i s’hi relacionen. D’aquí que, de manera instintiva, els nens tinguin la necessitat de tocar-ho tot i que activitats com pintar, modelar amb plastilina i fang o retallar no només siguin útils per desenvolupar la seva motricitat, sinó també per assimilar nous conceptes, per aprendre. “Tot el que manipulem o toquem ho aprenem amb més facilitat. Si en comptes d’aprendre un concepte de memòria juguem amb ell, el fem nostre, li veiem aspectes que no coneixíem”, explica Carrera des de la seva consulta de psicopedagogia a Jaén.

Però tal com afirmen Carrera i Gil, aquests no són els únics beneficis que tenen les manualitats en els nens. La possibilitat de comunicar-se, d’expressar els seus sentiments i canalitzar-los i de reafirmar-se com a persones són alguns dels altres atributs que tenen les manualitats en grans i petits. “Les activitats manuals, sigui el dibuix o l’escultura, tenen una finalitat terapèutica, de descàrrega emocional. I això, sobretot, és important quan els nens són petitons, quan no saben què passa, no saben identificar les seves emocions i no saben gestionar-les”, afirma Inmaculada Gil.

Gil -psicòloga al centre Discens, Psicologia i Educació de Palma, igual que la seva col·lega andalusa- recorda que les manualitats són una font d’autoestima per al nen, que es veu capaç d’inventar i crear un objecte per si mateix i se sent útil fent-ho. Per això recomanen als pares que evitin comentaris negatius quan el nen no fa correctament una manualitat i que si l’infant mostra predisposició l’animin a dur a terme aquest tipus d’activitats, fins i tot si impliquen que s’embruti. El més important, afirmen, no és que la roba estigui més o menys neta, sinó que el nen experimenti i se senti realitzat. “És millor invertir en temps perquè s’embrutin, descobreixin i manipulin que no a fer que estiguin nets”, afirma Gil.

Inventats o comprats

De recursos perquè el nen experimenti amb les mans, segons expliquen aquestes professionals, n’hi ha molts. Des de pintar amb els dits, treballar amb plastilina i fabricar una casa amb blocs de fusta fins a tallar un enciam amb les mans, pastar la massa de galetes i crear les seves pròpies disfresses.

I si els pares no disposen de temps per inventar-se noves manualitats o el nen requereix una activitat una mica més dirigida, sempre es pot recórrer a jocs com el que ha ideat l’empresa Metalúrgica Folch: Pins Art. El vicepresident d’aquesta empresa, Josep Maria Folch, comenta que el funcionament del joc és senzill i els seus beneficis, com en altres manualitats, són múltiples.

L’infant ha d’acolorir un dibuix predeterminat amb ajuda de les agulles i lluentons de diferents tonalitats de què disposa cada set. I encara que dos nens treballin la mateixa il·lustració, el resultat sempre serà diferent. “Al paper on es claven els lluentons no hi apareix indicat el color que ha de tenir cada peça. Que sigui la imaginació de la criatura qui el condueixi. Si només completes el dibuix de la manera que et diu el fabricant és com si fessis un trencaclosques”, comenta Folch, que recorda que, a més de la creativitat, Pins Art ajuda a desenvolupar la psicomotricitat fina del nen i li dóna confiança en si mateix. “El més important de la vida és anar superant reptes, i si el nen es veu capaç de fer aquest dibuix li puja l’autoestima”, conclou Folch.e